Andorra i la Unió Europea han signat aquest dilluns, 19 d’octubre, a Brussel·les, l’acord d’associació que ha de marcar un punt d’inflexió en les relacions entre el Principat i les institucions europees. La signatura culmina un procés iniciat el 2014 i posa fi a gairebé nou anys de negociacions, seguits de la revisió jurídica i de l’aprovació definitiva del text pel Consell de la UE el juliol del 2026.
L’acord obre la porta a la participació d’Andorra en el mercat interior europeu, un espai de 27 països i prop de 450 milions de persones. El nou marc preveu la lliure circulació de mercaderies, persones, serveis i capitals, amb l’objectiu d’impulsar la competitivitat del país, facilitar l’activitat empresarial i afavorir la diversificació de l’economia andorrana.
Més oportunitats per als ciutadans i les empreses
Un dels principals canvis que planteja l’acord és l’ampliació de les oportunitats per als ciutadans andorrans, que podran viure, estudiar, treballar, jubilar-se o crear una empresa als països de la UE en condicions equivalents a les dels ciutadans europeus. També es preveuen avenços en el reconeixement de qualificacions professionals, la coordinació de la seguretat social i l’accés a la targeta sanitària europea.
Per al teixit empresarial, l’associació ha de facilitar l’accés a nous mercats, la participació en licitacions públiques europees i la possibilitat de desenvolupar activitats en sectors d’alt valor afegit. Els productors andorrans també podran trobar més facilitats per comercialitzar els seus productes a la UE, sempre que compleixin la normativa aplicable. A més, el país podrà participar en determinats programes europeus i reforçar les seves connexions econòmiques amb el continent.
Espot acusa l’oposició “d’oportunisme polític” per la concentració contra l’acord amb la UE
El cap de Govern, Xavier Espot, ha carregat contra Concòrdia i Andorra Endavant per la seva participació en la concentració...
Un impacte econòmic potencialment positiu
L’estudi d’impacte elaborat per Andorra Recerca + Innovació (AR+I) i KSNET apunta a un efecte positiu sobre l’economia del Principat. En l’escenari més conservador, l’anàlisi estima que el PIB podria ser un 5% superior l’any 2050 respecte d’un escenari sense acord. També calcula que les exportacions podrien augmentar fins a un 20% en el mateix horitzó temporal.
L’estudi identifica oportunitats per a diversos sectors, especialment el financer i les activitats administratives, tot i que també assenyala reptes inicials per a les activitats professionals, tècniques i científiques. Els resultats, però, depenen de les hipòtesis de l’anàlisi i no constitueixen una garantia de creixement. L’aprofitament dels beneficis requerirà adaptació normativa, preparació empresarial i recursos administratius.
Andorra mantindrà competències pròpies
L’acord d’associació no implica l’adhesió d’Andorra a la Unió Europea. El Principat no esdevindrà un estat membre, no participarà en les eleccions europees ni haurà de fer una aportació obligatòria als pressupostos comunitaris en virtut d’aquest acord. També quedaran fora del text àmbits com la fiscalitat i la política exterior, mentre que Andorra mantindrà competències en el control de la immigració.
En matèria de mobilitat, el pacte preveu una solució específica per al país: els ciutadans andorrans podran accedir a les oportunitats de residència i treball a la UE, mentre que Andorra conservarà un sistema de quotes d’immigració per als ciutadans europeus que vulguin residir-hi. Aquesta solució incorpora períodes transitoris i mecanismes de revisió per adaptar-ne l’aplicació a les particularitats demogràfiques i geogràfiques del Principat.
Alís posa data al referèndum Andorra-UE: “És totalment viable” fer-lo abans de Nadal
El representant del Partit Socialdemòcrata (PS), Gerard Alís, considera que Andorra podria celebrar el referèndum sobre l’acord d’associació amb la...
La signatura no significa encara l’entrada en vigor
Tot i que la signatura representa una fita política i institucional, l’acord encara ha de superar diversos tràmits abans de poder aplicar-se a Andorra. Entre els passos pendents hi ha el consentiment del Parlament Europeu i la convocatòria d’un referèndum consultiu al Principat. El Govern ha indicat que tindrà en compte el resultat de la consulta com a políticament vinculant: si els vots contraris superen els favorables, l’acord no continuarà el seu recorregut cap al Consell General.
En cas que el resultat sigui favorable, el text haurà de ser ratificat pel Consell General amb una majoria de dos terços. També caldrà completar els procediments de ratificació corresponents a la Unió Europea i als seus estats membres. Per tant, encara no hi ha una data fixada per a l’entrada en vigor de l’acord.
Un repte de transformació per al país
Paral·lelament, el Govern ja treballa en la preparació de l’Administració i de les empreses per a una eventual aplicació del nou marc. El full de ruta d’adaptació normativa identifica 3.983 referències normatives incloses en l’acord, tot i que això no equival a haver d’aprovar el mateix nombre de lleis noves: l’anàlisi calcula que caldrien menys de 50 noves normes. També s’han impulsat mecanismes de col·laboració amb les entitats empresarials per facilitar la transició.
Amb la signatura a Brussel·les, Andorra tanca una etapa de negociació i entra en una fase decisiva per al seu futur europeu. El repte ara serà completar la ratificació, preparar els sectors afectats i convertir les oportunitats del mercat interior europeu en beneficis concrets per al país, sense perdre de vista les especificitats i les competències pròpies del Principat.
