El Parlament Europeu ha iniciat el tram final per a la ratificació de l’Acord d’Associació entre la Unió Europea i el Principat d’Andorra, amb una bateria d’esmenes que destaquen tant el progrés d’Andorra en l’adopció de l’acquis comunitari com la necessitat de preservar les particularitats del país.
L’eurodiputat Alexander Sell ha presentat sis esmenes (números 9, 13, 17, 21, 24 i 34) que, en alguns casos, qüestionen l’impacte real de l’Acord per a la ciutadania europea, mentre que la socialista Laura Ballarín n’ha impulsat diverses en un to molt més favorable a Andorra i al caràcter no mixt de l’acord.
Una decisió política de pes
La resolució, encara provisional, s’enmarca dins d’un intens debat sobre si aquest acord hauria de ser “exclusivament de la Unió Europea” o requeriria la ratificació dels parlaments nacionals, fet que el convertiria en un acord mixt.
En aquest sentit, cal recordar que el passat 3 de juny, Laura Ballarín va registrar una esmena específica per donar suport a la via no mixta, permetent una ratificació més àgil, només a través del Parlament Europeu i el Consell.
L’interès per evitar un acord mixt ha anat guanyant força dins les institucions europees, especialment després que Mònaco suspengués les seves negociacions. Tal com va avançar ARA Andorra, la majoria d’agents polítics i diplomàtics ja assumien aquesta orientació. Dies després, l’acció de Ballarín ho va confirmar, i ara la redacció definitiva del text en camí de votació s’hi alinea clarament.
Reconeixement dels esforços d’Andorra
Les esmenes presentades reconeixen la transformació legal i econòmica del país. En concret, la proposta D ter (esmena 5), també signada per Ballarín, destaca la transició d’Andorra cap a una economia més diversificada i la seva adaptació a la normativa financera europea. A més, es remarca la necessitat de protegir els treballadors en aquest procés i s’apunta que l’accés al mercat interior europeu contribuirà a generar noves oportunitats laborals.
També s’ha inclòs una menció al compromís internacional d’Andorra, tot valorant positivament la seva alineació amb la política exterior i de seguretat comuna de la UE, així com la seva posició coherent respecte al conflicte a Ucraïna.
Un matís sobre les esmenes de Sell
Davant d’algunes interpretacions mediàtiques que han atribuït un “veto de l’ultradreta” a l’Acord, el secretari d’Estat d’Afers Europeus, Landry Riba, ha volgut matisar:
“Penso que alguns mitjans no han estat afortunats, doncs l’ultradreta no veta res. És un eurodiputat i ha posat una esmena concreta on afirma que l’Acord és massa beneficiós per Andorra respecte a la UE. És la seva opinió i vol que consti a l’informe. Res que no hàgim dit. Estic fart de dir que els beneficis són majors per Andorra que per la UE. Aquest senyor ha arribat a la mateixa conclusió.”
Segons el cap de Govern, Xavier Espot, “la presidència polonesa del Consell Europeu ha estat decisiva” en l’avanç significatiu cap a la consideració del text, que ha estat definit pels europarlamentaris com “el més complet que la UE ha signat mai amb un tercer país”. AFET-PR-770055_ESAFET-AM-774326_ES
L’interès per evitar un acord mixt ha anat guanyant força dins les institucions europees, especialment després que Mònaco suspengués les seves negociacions. Tal com va avançar ARA Andorra, la majoria d’agents polítics i diplomàtics ja assumien aquesta orientació. Dies després, l’acció de Ballarín ho va confirmar, i ara la redacció definitiva del text en camí de votació s’hi alinea clarament.
Reconeixement dels esforços d’Andorra
Les esmenes presentades reconeixen la transformació legal i econòmica del país. En concret, la proposta D ter (esmena 5), també signada per Ballarín, destaca la transició d’Andorra cap a una economia més diversificada i la seva adaptació a la normativa financera europea. A més, es remarca la necessitat de protegir els treballadors en aquest procés i s’apunta que l’accés al mercat interior europeu contribuirà a generar noves oportunitats laborals.
També s’ha inclòs una menció al compromís internacional d’Andorra, tot valorant positivament la seva alineació amb la política exterior i de seguretat comuna de la UE, així com la seva posició coherent respecte al conflicte a Ucraïna.
Un matís sobre les esmenes de Sell
Davant d’algunes interpretacions mediàtiques que han atribuït un “veto de l’ultradreta” a l’Acord, el secretari d’Estat d’Afers Europeus, Landry Riba, ha volgut matisar:
“Penso que alguns mitjans no han estat afortunats, doncs l’ultradreta no veta res. És un eurodiputat i ha posat una esmena concreta on afirma que l’Acord és massa beneficiós per Andorra respecte a la UE. És la seva opinió i vol que consti a l’informe. Res que no hàgim dit. Estic fart de dir que els beneficis són majors per Andorra que per la UE. Aquest senyor ha arribat a la mateixa conclusió.”
Segons el cap de Govern, Xavier Espot, “la presidència polonesa del Consell Europeu ha estat decisiva” en l’avanç significatiu cap a la consideració del text, que ha estat definit pels europarlamentaris com “el més complet que la UE ha signat mai amb un tercer país”.
