La Junta de Govern Local de l’Ajuntament de la Seu d’Urgell ha aprovat aquesta setmana la compra de l’edifici de Ca l’Armenter, al bell mig del carrer dels Canonges. Amb aquesta actuació, i amb la perspectiva de fer-hi habitatges a preu assequible, l’equip de govern espera que es podrà “donar nova activitat i nova vida” a l’històric vial.
L’alcalde de la Seu, Joan Barrera, ha recordat que al pressupost municipal aprovat aquest mes mateix s’hi ha inclòs una partida de 650.000 euros per a la compra d’un edifici o solar, o més d’un, de cara a destinar-lo a habitatge assequible, i s’ha decidit destinar-lo a l’adquisició de Ca l’Armenter. Barrera remarca que es tracta “d’un edifici patrimonial enorme” i “l’edifici històric més important del carrer dels Canonges” i, en conseqüència, també “un dels més importants de la Seu”. Amb l’actuació que s’hi preveu fer, es vol garantir que estigui en bones condicions, tenint en compte també que l’immoble havia patit una ocupació il·legal i que, de retruc, aquesta acció havia generat molèsties a tots els veïns i propietaris de la zona. La següent passa serà cercar el finançament necessari per reformar-lo i dignificar-lo, com a passa prèvia a fer-hi pisos.
Pel que fa al finançament, el batlle urgellenc ha avançat que ja estan treballant en diferents alternatives però que la idea és vincular la reforma a “un projecte més integral” de millora del centre històric, que és un dels objectius que s’ha marcat l’Ajuntament al pressupost d’enguany. Tot i que encara s’ha de concretar d’on arribaran els diners, Barrera ha assegurat que Ca l’Armenter “serà una part important” de cara a l’objectiu “de generació d’activitat i de nou impuls al centre històric, a nivell econòmic i a nivell social”.
Ca l’Armenter és un edifici gòtic que es va construir entre els segles XIV i XV, que consta d’una planta baixa, tres pisos i golfes, amb un pas porticat sostingut per columnes octogonals que forma part del carrer dels Canonges. Decorat amb característics arcs ogivals i lobulats apuntats, té un especial valor històric perquè havia estat la residència del bisbe Pere de Luna.
A la dècada 1990 ja es va plantejar la compra de l’immoble, en aquell moment amb la idea d’ubicar-hi l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell, però se’n va mantenir l’ús residencial i també comercial pel que fa als baixos. És coneguda popularment com a casa del papa Luna, el cèlebre papa cismàtic Benet XIII, per les llunes que hi ha esculpides a la façana principal, tot i que no hi ha cap evidència que pugui vincular la pertinença al papa d’Avinyó.
