Un home de 74 anys amb antecedents judicials per delictes relacionats amb contraban de productes d’Andorra ha estat absolt per la justícia francesa després d’haver estat acusat de retenir contra la seva voluntat dos menors a Lavelanet, al departament de l’Arieja. El cas, que va arribar fins al tribunal correccional de Foix, va acabar amb una absolució després que els mateixos nens reconeguessin que havien mentit en la seva denúncia.
L’acusat estava processat per un presumpte delicte de violència psicològica sobre dos menors de 15 anys, que inicialment havien declarat als investigadors que un desconegut els havia ofert portar-los a la platja i que després els havia impedit sortir del vehicle.
La denúncia s’ensorra durant la investigació
La denúncia va provocar una gran alarma social. La família dels menors va difondre una crida a les xarxes socials per localitzar possibles testimonis dels fets, mentre el nebot de l’acusat ja apuntava que tot plegat podia respondre a “un malentès”.
Només un dia després de presentar la denúncia, però, el relat va començar a esquerdar-se. La mare va rectificar part de la seva declaració i els dos menors també van acabar modificant la seva versió.
Davant dels gendarmes van admetre que havien pujat voluntàriament al vehicle i van retirar l’acusació segons la qual l’home els havia obligat a entrar-hi.
Segons van acabar explicant, l’home buscava el propietari d’una furgoneta estacionada al barri. Tot i això, van mantenir que els havia costat sortir del vehicle i que un d’ells havia hagut d’obrir la porta per poder baixar.
“Només vaig demanar informació”
Durant tota la investigació i també davant del tribunal, Farid va mantenir exactament la mateixa versió dels fets. Va explicar que s’havia desplaçat fins al barri perquè buscava el propietari d’un vehicle similar al seu amb la intenció de comprar-ne peces de recanvi. Uns dies abans ja hi havia anat i, segons va relatar, simplement va preguntar a uns nens si coneixien aquella persona.
Segons la seva versió, van ser els mateixos menors els que es van oferir a acompanyar-lo fins a l’edifici, situat a una cinquantena de metres.
Quan la presidenta del tribunal li va recriminar que un adult no hauria d’adreçar-se a menors desconeguts, Farid va respondre de manera contundent: “Només vaig demanar informació.”
També va negar qualsevol intenció maliciosa i va rebutjar completament la imatge que havien dibuixat els nens: “No em reconec en la descripció que fan de mi. Tot això són mentides. És un disbarat.”
Durant la vista també va recordar les seves limitacions físiques per defensar que mai hauria pogut retenir els menors. “Mai he tocat cap nen. Ni tan sols hauria pogut atrapar-los”, va assegurar.
La fiscal veu una imprudència, però no un delicte
L’advocada dels dos menors va sostenir que, malgrat les contradiccions, hi havia un fet que considerava acreditat: “El que és segur és que els nens no podien sortir del vehicle i això els va provocar molta por.”
Segons la lletrada, els canvis de versió s’explicaven perquè els menors temien la reacció dels seus pares després d’haver pujat al cotxe d’un desconegut. Per això va reclamar una condemna i una indemnització de 500 euros per a cadascun dels nens, a més de 800 euros en concepte de costes judicials.
La defensa de l’empresari acusat de contraban denuncia una “criminalització” desproporcionada
La línia de defensa del principal implicat en l'operació Lliri ha fet un gir contundent durant els al·legats finals al...
La representant del ministeri fiscal, en canvi, va adoptar una posició més prudent. Va recordar que la investigació havia confirmat que la furgoneta que Farid assegurava buscar existia realment i es trobava estacionada al barri, fet que reforçava la seva explicació.
La fiscal va admetre que l’home havia proposat als nens pujar al vehicle perquè li indiquessin on era l’edifici, però va concloure que no hi havia cap prova que demostrés una voluntat de retenir-los contra la seva voluntat. “Potser hi va haver una imprudència en dirigir-se a uns nens, però per parlar de violència cal demostrar una intenció”, va argumentar abans de demanar l’absolució.
“Quan vaig parlar amb ells eren àngels; avui són dimonis”
El tribunal correccional de Foix va considerar que les contradiccions dels testimonis i l’absència de proves impedien acreditar els fets denunciats i va acabar absolent completament l’acusat.
La defensa sempre va sostenir que tot havia estat “un malentès” magnificat per la desconfiança generada al voltant del cas i va recordar que els menors havien pujat voluntàriament al vehicle.
Visiblement afectat, Farid va posar punt final a la seva declaració amb una frase carregada d’amargor: “No he fet res. Quan vaig parlar amb aquells nens eren uns àngels; avui, per a mi, són uns dimonis.”
