Unió de Pagesos considera “impossible” la pretesa “convivència entre la ramaderia extensiva i el llop” que defensa la Generalitat, després que aquesta setmana el Govern hagi informat de la detecció de la primera llopada (dos adults i tres cadells) en cent anys a Catalunya. La troballa s’ha produït entre l’Alt Empordà i l’Alta Garrotxa, però la situació genera preocupació a tota la serralada pirinenca, tenint en compte que anteriorment ja hi ha hagut diversos atacs del llop en altres comarques, en alguns casos amb bestiar mort.
En un comunicat, el sindicat agrari ha aprofitat l’anunci de l’executiu per denunciar novament “la manca de mesures eficaces fins ara pel que fa als atacs a ramats”, i recorden que han “demanat reiteradament al Govern que afrontés la situació per no perjudicar més els ramaders de muntanya”, perquè amb tot el que ha passat fins ara constaten que “el model actual de gestió de l’os i el llop només es basa en la compensació dels danys i en mesures preventives, que no són prou efectives per evitar els atacs”. A més a més, denuncien que “amb la detecció de la llopada, ara l’espècie s’ha de tractar com a protegida i en perill d’extinció, segons la normativa europea”, mentre que en canvi “les eines de protecció per als ramaders que ofereix el Departament continuen sent insuficients”, tant pel que fa al foment de mastins com als tancats elèctrics.
Dades dels danys del llop a la ramaderia
UP ha exposat que, segons dades de la mateixa Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural, entre 2010 i 2021 hi va haver a Catalunya 16 atacs de llop als ramats, amb el resultat de 74 ovelles mortes, 95 desaparegudes i 38 avortaments. Durant el mateix període es van presentar 35 denúncies, de les quals només 18 van ser admeses.
En els mateixos anys van ser detectats entre 1 i 2 llops cada any, i fins a 5 llops el 2021. Les deteccions es van produir a les comarques de l’Alt Urgell, l’Alt Empordà, l’Alta Ribagorça, el Baix Empordà, el Bages, el Berguedà, la Cerdanya, la Garrotxa, el Moianès, el Pallars Sobirà, el Ripollès i la Val d’Aran.
Segons les dades dels expedients de danys d’espècies protegides de la web del Departament de Territori, durant el 2024, quan només s’havia detectat la presència d’individus aïllats de l’espècie, es van produir una desena d’atacs de llop a Catalunya, concretament a l’Alt Empordà i a Osona,. I en el que va de 2025, se n’han comptabilitzat cinc: al Pallars Jussà, el Pallars Sobirà i l’Alt Empordà.
El sindicat també adverteix de la “situació de desprotecció per als ramaders afectats” quan “es dona el cas que la informació que aporten sobre els danys divergeix de la dels agents rurals”. A més, denuncien “un presumpte encobriment de casos de danys a ramats, per tal de no generar un problema social entre ecologistes i ramaders”.
UP desmenteix que el llop ajudi a controlar la població d’ungulats
Pel que fa als arguments donats pel Govern, que “assegura que l’existència del llop contribuirà al control de la població de cabirols i senglars”, que al seu torn, també “causen danys a les pastures i problemes sanitaris als ramats”, Unió de Pagesos creu que “les experiències d’altres comunitats autònomes com Cantàbria i Astúries, que tenen llopades des de fa més anys, demostren que la presència dels grans ungulats no ha disminuït”.
Per tot plegat, alerten “una vegada més, dels greus efectes que suposen els danys del llop als ramats de muntanya, amb l’abandonament progressiu de la ramaderia extensiva i de les pastures, quan aquestes són un dels principals factors de protecció per evitar els incendis forestals“. I hi afegeixen que “cal tenir en compte que en el període 2001-2023, la superfície de prats i pastures a les comarques de muntanya s’ha reduït un 54,5%”, segons dades de l’Idescat.
