L’Associació per la Defensa del Llop i l’Os al Pirineu (ADLO Pirineu) ha detectat per primer cop la presència d’un linx ibèric (Lynx pardinus) a la serralada pirinenca. Aquesta entitat ha assegurat que, mitjançant les càmeres de seguiment, l’exemplar ha estat vist “a prop de la frontera amb França”, sense detallat a quina vall o comarca s’ha produït l’albirament, tot i que aquestes càmeres són les que es fan servir per controlar la presència de l’os bru i el llop. Sí que han explicat que es tracta d’una zona “amb presència de llebres, isards, cabirols i altres ungulats, a més de marmotes”, tal com recull Ràdio Seu.
En un comunicat, el col·lectiu ha manifestat que per a ells aquesta localització és “una fita històrica per a la conservació de la fauna sensible al territori”, tenint en compte que fins ara no se’n tenia constància documentada de la seva presència. De fet, el linx ibèric no és propi del Pirineu, perquè l’espècie autòctona era el linx boreal (Lynx lynx), desaparegut ja fa dècades. També han dit que “probablement, es tracta d’una de les deteccions de linx ibèric a major altitud de la península Ibèrica, ja que la càmera de fototrampeig està situada a gairebé 1.750 metres d’altitud, a set quilòmetres de la frontera amb França”.
El desplaçament del linx ibèric, afirmen, “seria poc habitual en l’espècie, tenint en compte que l’ha fet un animal de 4 anys procedent de la serra nord de Sevilla”. La seva detecció es va produir a l’abril, tot i que la càmera no va ser revisada fins aquest estiu. També va ser enregistrat en vídeo en un altre dispositiu proper, en el qual es veu caminant durant la nit.
Segons ADLO, “la detecció del linx ibèric confirma el Pirineu com a hàbitat potencial”. I en aquest sentit, opinen que caldria “impulsar la seva reintroducció i conservació”. Ho justifiquen perquè creuen que podria tenir “un paper clau com a depredador natural de conills, que representen prop del 90% de la seva dieta”, i reduir així la “sobrepoblació” d’aquest animal, si bé matisen que actualment aquesta problemàtica és més pròpia de la plana de Lleida que no pas del Pirineu.
