La plataforma Pirineu Viu lamenta que la situació motivada per les dificultats d’accés a l’habitatge “no ha millorat” respecte fa un any. De fet, el 6 de desembre de 2024, unes 1.500 persones van reclamar la baixada dels preus dels lloguers i condicions dignes per viure a les comarques de muntanya en una manifestació a la Seu d’Urgell, que va comptar amb el suport d’una quarantena d’organitzacions. Arnau Corberó, portaveu d’aquest moviment, creu que les normatives que intenten frenar la pujada preus afecten principalment les zones urbanes i a les capitals de comarca i deixen a la resta del territori “desprotegit”. Per tot plegat, demanen “declarar el Pirineu com a zona tensionada” per poder aplicar mesures de regulació en el lloguer.
Corberó afirma que la mobilització d’ara fa un any va sorgir com “un moment d’implosió” provinent d’una situació de “malestar de fons” que ja venia d’anys enrere. En aquest període de temps reconeix que “han passat coses”, però que els problemes continuen sent pràcticament els mateixos, ja que “els preus segueixen pujant i l’oferta d’habitatge segueix sent principalment de temporada i turística”. En aquest sentit, creu que el règim sancionador d’aquest tipus de lloguer “no està servint per a res” i que no n’hi ha prou amb frenar aquest tipus de pisos, sinó que cal “començar a extingir l’ús turístic dels habitatges”.
Des de Pirineu Viu creuen que cal dotar de recursos el territori per tal de desenvolupar polítiques d’habitatge públic, per tal que el mercat privat tingui “competència”. Pel que fa al Pla 50.000 que promou la Generalitat, Corberó creu que “no està ben enfocat”, ja que diu que hi ha molts pisos buits que es podrien rehabilitar amb ajuts i perquè es plantegen “grans promocions d’habitatge de protecció oficial (HPO)” quan al Pirineu hi ha molts municipis que no tenen solars d’unes dimensions que puguin ser “interessants” pels constructors, amb la qual cosa, conclou que hi haurà promocions “que no seran viables”.
El portaveu de la plataforma apunta que la crisi de l’habitatge al Pirineu va més enllà del factor preu, ja que hi ha una manca d’oferta perquè una part del mercat es destina al lloguer de temporada i al d’ús turístic. Així, detalla que “part de les persones i famílies funcionaris, mestres, bombers, que tenen uns sous diguem-ne dignes, per dir alguna cosa, no compleixen requisits d’HPO i igualment no estan podent accedir a un habitatge digne i estable”.
Necessitat de més oferta d’habitatge i aposta per la rehabilitació
Per la seva banda, el delegat del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya al Pirineu, Joan Marquet, creu que la situació actual en aquest àmbit deriva de la manca d’habitatge, ja que, segons detalla, després de la crisi immobiliària del 2008 “no hi ha hagut dinàmica constructiva a tot l’Alt Pirineu, fora dels pols turístics”. Per contra, apunta que el creixement de la població ha continuat en aquest període. A més, municipis com la Seu d’Urgell i altres de la comarca que estan situats a la vall del Segre han acollit persones que abans vivien a Andorra.
Marquet afirma que els preus de construcció són un fre important de cara a promoure nous edificis de pisos, ja que, segons assegura, es van assimilant als d’Andorra o la Cerdanya, “on hi ha més dinàmica immobiliària”. Així, creu que cal apostar per la rehabilitació com a via de solució a la manca d’accés a l’habitatge, tot i que, apuntat, el preu continua sent car i, per tant, es manté un problema econòmic.
