Una de les artèries més transitades del nucli urbà ha quedat completament tancada a la circulació de vehicles per començar un ambiciós pla de pacificació per a vianants.
En aquest sentit, l’actuació afecta el tram inicial del carrer de la Regència d’Urgell, delimitat exactament entre l’avinguda de Pau Claris i el carrer de Llorenç Tomàs i Costa.
Tot i que la intervenció s’havia anunciat per a principis de maig, la corporació n’ha acabat programant l’inici a finals de mes amb un termini fixat de set mesos de durada.
El nou projecte que canviarà la Seu d’Urgell a partir del 2027 i que busca l’aliança d’Andorra
El Parlament de Catalunya ha aprovat una iniciativa que insta la Generalitat de Catalunya a iniciar de manera immediata els...
Un pressupost de prop de 900.000 euros per a la “prioritat invertida”
D’altra banda, les obres disposen d’una partida de 869.159 euros, amb l’IVA inclòs, destinada a modernitzar de forma integral tant les infraestructures de serveis com el mobiliari urbà.
Així mateix, l’alcalde de la Seu d’Urgell, Joan Barrera, ha definit el projecte com un pas ferm per guanyar espai públic seguint la línia reeixida del passeig de Pasqual Ingla.
El nou disseny planteja una plataforma única de secció asimètrica i un criteri de prioritat invertida on el cotxe privat passa a un segon terme en favor dels vianants.
Voreres amples, accessibilitat total i noves espècies d’arbres
Igualment, la vorera del costat nord s’eixamplarà fins els 2,5 metres per encabir-hi els contenidors de brossa, les àrees d’aparcament rotatori i els espais de càrrega i descàrrega.
Per la seva part, una franja contínua de com a mínim 1,80 metres garantirà l’accessibilitat total sense obstacles, utilitzant paviment tàctil de formigó amb relleus en els encreuaments.
L’espai es pavimentarà amb llambordes prefabricades model “Terana” i s’equiparà amb vuit bancs ergonòmics neoromàntics de fusta i ferro, cadires i papereres basculants de 70 litres de capacitat.
Finalment, s’hi plantaran 23 arbres caducifolis: liquidàmbar americà a la vorera sud i 12 unitats d’escal·loniàcies a la nord, aquestes últimes amb una xarxa de reg automàtic telegestionat.
