Carine Montaner amb el seu Andorra Endavant cavalcava directament a lloms de les enquestes cap al 2027 amb tres consellers al sarró, la governabilitat a la mà i la possibilitat de fer perdre als demòcrates en algunes territorials decisives. Montaner porta dos anys veure passar pel seu costat intents frustrats per crear un nou partit de dretes que reculli el desencant d’una part de l’electorat demòcrata amb el que creuen que han estat polítiques ‘esquerranoses’ de l’executiu actual.
La negociació entre Ciutadans Compromesos (CC) i Liberals per fer una coalició és el primer projecte que podria tenir futur. Hi ha tota una sèrie de forces de la dreta tradicional que es troben orfes. Unió Laurediana és l’exemple més clar. O Virtus. A més de tota una sèrie d’independents que no tenen afiliació perquè no existeix un producte polític de dreta-dreta tradicional que els convenci. Ciutadans Compromesos té la infraestructura, l’experiència, els comandaments i els vots per ser un bon pal de paller per a la nova formació a la dreta dels demòcrates. Sense anar més lluny, Unió Laurediana i CC van formar la coalició que va ressuscitar el partit liberal el 2015 per portar Josep Pintat segona llista més votada i cap de l’oposició.
Un partit de dretes liderat per CC seria clarament ‘friendly’ amb DA i en aquest fet rau la major part del seu potencial poder i de la seva potencial ruïna. Amb llista nacional pròpia i territorials conjuntes amb els demòcrates, l’aposta tanca la porta a la possible fuga de vots cap a Carine Montaner que en dos anys ha sabut donar un cop de volant per ocupar el carril a la dreta de DA on s’acumulaven els projectes accidents, com el de Virtus que encara és hora que digui si és gall o gallina.
El torpede a la línia de flotació de Montaner, amb o sense l’aval dels demòcrates al projecte, obre la porta a una guerra en el proper any per ocupar aquest espai. Si el nou partit de dretes fructifica, Montaner perdrà pistonada segur i, especialment complicat, perd capacitat de revalorar-se amb una hipotètica oficialització com el partit de la dreta andorrana.
La jugada pot ser magistral o desastrosa (soc un geni de l’anàlisi política) i ja em perdonaran el simplisme, però la política andorrana és així. Dependrà dels noms de la llista nacional del partit de dretes i dels membres de la formació en les territorials. Si l’electorat visualitza que el partit de dretes serà realment un ‘copilot’ en el govern que vagi girant el volant cada cop que l’executiu es desviï cap a l’esquerra, les llistes territorials conjuntes seran un èxit i Montaner possiblement deixi de ser decisiva perquè ja no ‘podrà fer perdre’ als demòcrates. Si el nou partit es percep com una crossa dels demòcrates (com li va passar als liberals el 2023) Montaner rebrà bona part del vot de dreta pura i segurament tindrà la clau de la governabilitat.
Ergo el líder del nou partit no pot ser vinculable als demòcrates. Preferiblement, algú que s’hagi ‘mullat’ contra Govern en els temes ‘suposadament socialcomunistes’ que han generat la pèrdua de suport en el sector dretà.