La decisió del sindicat de l’habitatge d’aprofitar la visita d’Emmanuel Macron a Andorra per organitzar una protesta diu molt més de les seves febleses que no pas de la seva força. No és tant una demostració de múscul social com un intent evident de dissimular la manca de capacitat de mobilització pròpia.
Des del 2023, els intents de convocar manifestacions han estat reiterats, però amb un resultat clar: poca assistència i escàs impacte real. Aquesta és la realitat. I és precisament aquesta realitat la que es vol esquivar buscant l’altaveu d’un esdeveniment institucional que, per si sol, ja congrega gent. És, en el fons, fer trampes: aprofitar una multitud que no és teva per aparentar una força que no tens.
Les manifestacions han de tenir identitat pròpia
Fer la protesta el mateix dia seria ja discutible, però aprofitar la concentració a les 12.45 h a la plaça del Poble on Macron farà el discurs a la ciutadania diu molt poc en el seu favor. Que la convoquin, i evidentment tenen tot el dret del món a manifestar-se, en un altre lloc. Les manifestacions a qualsevol lloc del món tenen identitat pròpia. Quan són per boicotejar actes, també a tot arreu del món, la policia fa un cordó de separació.
Aquesta és la imatge que volen donar? Els manifestants a un costat del cordó policial?
El risc, a més, és generar una imatge distorsionada i fins i tot ridícula. Es pot acabar veient gent xiulant, i alhora gent xiulant als qui xiulen. Perquè igual que ells tenen dret a manifestar-se, altres ciutadans tenen dret a manifestar el seu rebuig a qui vol boicotejar un acte de tots els ciutadans.
El risc real d’una situació confusa
Es corre el risc d’una escena confusa, desordenada, més pròpia d’un soroll de fons que no pas d’una protesta clara i cohesionada. I això, lluny de reforçar cap missatge, el dilueix.
Encara pitjor: la fotografia ‘retocada’ que volen obtenir —una aparent multitud crítica— no respondrà a la realitat social del país. No serà una expressió genuïna d’un malestar massiu, sinó una construcció oportunista basada en la coincidència d’un acte oficial.
La màxima distinció d’Andorra amb la que es condecorarà Macron
Els coprínceps Emmanuel Macron i Josep-Lluís Serrano Pentinat rebran la Creu dels Set braços, la distinció de rang més alt...
Les protestes, si volen ser creïbles, han de sostenir-se per si mateixes. Han de ser capaces de mobilitzar, de generar adhesió i de reflectir una inquietud real i compartida. Quan necessiten aprofitar el focus d’un altre esdeveniment per semblar més grans del que són, el missatge que transmeten és just el contrari: que no tenen prou base.
I en aquest cas, més que posar el problema de l’habitatge al centre del debat, el que es posa en evidència és la manca de capacitat del sindicat per liderar-lo amb força pròpia. No atrevir-se a convocar una concentració pròpia davant la certesa que hi anirà molt poca gent i emmascarar d’èxit d’assistència una protesta enmig d’una celebració multitudinària és fer-se trampes al solitari.











Totalment d’acord. I que vagin volent rebentant actes així que no es donen sovint a Andorra, que es guanyaran l’odi al pais..
Al macarrisme no te tolerancia 0 , mes 4 porreros i ganduls AK unic responsable es diu govern per donar passaports andorrans al basurero que son uns morts de gana i morosos peluche , crespu i bandes que pugent de fora com menbres de la cup uns fumats i de podemos , este que demanar als penals sino fora , prou morosos que hia al país i macarrisme i ganduls ,
Ningú té por de vosaltres. És més, potser els propietaris que mantenen els pisos a preus raonables els augmentin o no els lloguin directament a aquest tipus de personatges que l’únic que tenen és ganes de gresca.
A més també espero que la Policia estigui preparada i no li tremoli el pols a l’hora arribada en la qual algun de vosaltres tingui la gosadia d’interferir en un acte institucional tan important per la història del país, pels andorrans i ciutadans en general.
Potser que ja n’hi ha prou de tanta tolerància als intolerants.
Sóc conscient que la gent ho està passant malament, però tampoc cal provocar situacions reivindicatives on no toca.
Mai s’ha fet una revolució amb floretes (tret de a Portugal) i a França ben bé que ho saben.
S’aprofita un esdeveniment amb repercussió mediàtica i un moment de tancament de tot comerç per reclamar un dret que recull la nostra estimada Constitució, ara resultarà que serà la primera manifestació que l’acompanya un cordó policial com si la del 2023 no hagués estat farçida d’agents de l’ordre… Imatge confusa i desordenada la que teniu al vostre cap, apa que es veu d’una hora lluny de quin peu calceu redactor i lectors d’aquest diari, no rabieu tant, només es reclama el dret a l’habitatge digne!