Una manifestació és, gairebé sempre, un èxit o un fracàs en funció del nombre de persones que aconsegueix mobilitzar. Així funciona. No és cap regla escrita per mi, sinó una mena de dogma universal de la política i dels moviments socials: la xifra és la unitat de mesura de l’impacte. Només hi ha excepcions quan la protesta deriva en incidents greus, violència o situacions que alteren completament el relat inicial.
La manifestació de dissabte no va ser ni una victòria rotunda ni tampoc un fracàs. No va reunir prou gent perquè el Govern es veiés obligat a reaccionar d’urgència l’endemà mateix, com sí que va passar després del terratrèmol polític del 8 de desembre del 2023, quan l’executiu va recollir cable i va canviar completament de rumb amb la descongelació dels lloguers. Però tampoc va ser una mobilització menor ni irrellevant.
Les dades oficials parlen d’uns 1.200 manifestants. Una xifra que, per si sola, no és ni especialment bona ni especialment dolenta per als organitzadors. És probablement la meitat de la mobilització històrica del 2023, però alhora multiplica per dos, per tres o fins i tot per quatre moltes de les protestes infructuoses posteriors.
Dos motius
El problema d’una fita com la de fa dos anys i mig és que les posteriors concentracions sempre es mesuren en referència a la concurrència assolida.
Hi ha dos motius fonamentals perquè la concentració hagi estat menor que la del 2023.
Primer. Comparar el context del 8D del 2023 amb el del 16 de maig del 2026 és, en part, contraposar dues realitats diferents. Fa dos anys i mig faltaven poques setmanes perquè acabés la congelació dels lloguers. Govern havia presentat una proposta de descongelació que tècnicament feia aigües per tot arreu.
El PS demana prorrogar tres anys la congelació dels lloguers
Els consellers del Grup Parlamentari Socialdemòcrata, Pere Baró i Laia Moliné, han proposat allargar la congelació dels lloguers fins a...
Era una liberalització sense xarxa de protecció clara. La sensació generalitzada entre milers de llogaters era d’incertesa absoluta: ningú sabia què passaria amb el seu pis, amb el seu contracte. Amb el seu futur immediat.
I no hi ha motor de mobilització més potent que la por de veure’s afectat personalment.
La resposta social va ser monumental. La protesta del 8 de desembre del 2023 continua sent probablement la manifestació més exitosa de la història recent del Principat: unes 2.500 persones al carrer malgrat coincidir amb el pont de la Puríssima i amb milers d’andorrans fora del país.
Una part dels propietaris consideren que la descongelació prevista els perjudica greument
Segon. La descongelació actual ‘afavoreix’ més als llogaters que als propietaris. Això s’ha d’entendre bé. La situació dels arrendataris serà pitjor perquè no hi ha millor escenari que l’actual. Però els propietaris surten més ‘malparats’ perquè hi ha contractes del 2015 que continuen congelats i prorrogats forçosament.
La millor prova és que ja ha començat un dels efectes perversos. Propietaris que estan venent les propietats perquè els hi surt infinitament més rendible que signar contractes de cinc anys amb un 6% més IPC d’augment anual. Tenint en compte que hi ha contractes amb preus de fa una dècada.
El risc d’haver mantingut tants anys la congelació ha provocat un efecte lògic: els llogaters han assumit la situació com una espècie de ‘dret adquirit’. S’ha vist que cap propietari s’ha arruïnat amb el model actual. Per tant, s’ha estès la idea que amb l’habitatge no es pot especular perquè és un dret. No hi ha lloc per al negoci altament rendible.
Un problema general a Europa
Aquest debat no és exclusiu d’Andorra. Es planteja a bona part d’Europa. I possiblement en el futur acabi amb el concepte de mercat lliure dels lloguers. Amb un petit inconvenient. Si tenir pisos llogats no és rendible per impediments legislatius com s’impedirà que els propietaris posin els habitatges a la venda per buscar guanys en altres mercats. No seré jo qui s’atreveixi a plantejar quina pot ser la solució a un problema d’aquesta magnitud.
Tinc la sensació que la manifestació del 16M arriba tard si el que es pretenia era alterar el full de ruta. La llei que regula la descongelació ja està presentada. Les esmenes a la totalitat, rebutjades.
Més de 1.000 persones s’apleguen per protestar per l’habitatge
Més 1.000 persones s'han manifestat a Andorra la Vella per exigir canvis dràstics en la situació de l'habitatge. La mobilització...
Tampoc sembla viable una nova gran “patada endavant” prorrogant un, dos o quatre anys més la congelació dels lloguers. El Govern ha decidit assumir el cost polític de començar la desintervenció i, ara mateix, tot fa pensar que no farà marxa enrere.
No s’ha de perdre de vista que Andorra té una composició molt particular. La gran majoria d’afectats per la crisi són ciutadans que no poden votar. Especialment, i això és força trist, amb incidència molt forta en gent gran amb dècades en el mateix pis i gent jove que no pot independitzar-se.
I no cal que entrem en els milers de sud-americans que han arribat en els últims anys i viuen en pisos pastera. Ni protesten. No tinc cap prova, però tampoc cap dubte que no falta molt perquè s’hi sumin. I només faltaria. Al cap i a la fi, són els que estan en situació més precària. No és que tinguin por de perdre el pis on viuen, sinó que encara no han pogut aspirar a un. Quan van arribar,els preus ja eren prohibitius.
L’executiu defensa que s’ha buscat un punt intermedi que resolgui el problema i on les dues parts paguin peatges. Jo no crec que el problema se solucioni ni amb el que proposa l’executiu ni amb el que demanen els manifestants.
De marginalitat sempre ni ha hagut i ni haurà.