La immigració apunta a convertir-se en una de les grans banderes electorals d’Andorra Endavant i Virtus en la cursa per liderar l’espai polític situat més a la dreta a Andorra.
Un cop sembla descartada una candidatura conjunta, les dues formacions tenen davant el repte de competir per un electorat potencialment similar i limitat.
Els últims posicionaments mostren aquesta tendència, amb un discurs cada vegada més centrat en el control migratori, el reagrupament familiar, la seguretat, les fronteres i la necessitat de limitar el creixement de la població.
Projectes diferents
La diferència principal és que els dos projectes parteixen de situacions molt diferents.
Carine Montaner té l’avantatge de ser una líder coneguda i d’haver estat la primera figura política andorrana amb representació parlamentària a defensar obertament plantejaments que ocupen l’espai de la dreta més dura.
La seva notorietat personal és, al mateix temps, una de les fortaleses i una de les debilitats d’Andorra Endavant.
El partit està fortament construït al voltant de Montaner, fins al punt que els seus adversaris el consideren un projecte essencialment personalista, en una fórmula que recorda, en alguns aspectes, les formacions liderades en el passat per Eusebi Nomen.
La resta de dirigents d’Andorra Endavant tenen, ara per ara, una projecció pública imperceptible comparada amb la de la seva presidenta. Virtus també fa broma d’això: pregunten si algú sap com es diu algun dels consellers d’Andorra Endavant que no sigui Montaner.
Això converteix la llista nacional en la gran esperança electoral de la formació i fa molt més complicada la confecció de candidatures territorials competitives.
Virtus, a la inversa
Virtus no disposa actualment d’un líder amb el nivell de coneixement públic de Montaner, però sí d’un grup més ampli de persones amb trajectòria professional, empresarial o política que podria facilitar la confecció d’una llista nacional i de candidatures parroquials amb credibilitat entre sectors de la dreta tradicional.
Precisament, una part de Virtus veu amb recel la possibilitat d’anar de la mà de Montaner pel seu caràcter políticament imprevisible i per alguns dels seus posicionaments internacionals.
Especialment controvertides són les seves posicions sobre la guerra d’Ucraïna i plantejaments percebuts pels seus crítics com a més pròxims a les tesis de Rússia que a les mantingudes majoritàriament pels socis occidentals d’Andorra.
Andorra torna al centre de la polèmica per les vacances de Pedro Sánchez
Les vacances de Pedro Sánchez a Andorra han generat una forta polèmica mediàtica. El líder del PSOE descansa al Principat...
Per què cada cop més andorrans s’apunten al registre de viatgers abans de sortir a l’exterior?
El Ministeri d'Afers Exteriors ha aconseguit un augment significatiu en el registre de viatgers. Aquesta eina facilita un contacte d'emergència...
Recurs per anul·lar l’absolució d’un jove amb autisme acusat d’agressió sexual
L'acusació particular ha presentat un recurs davant el Tribunal Constitucional. S'oposa a l'absolució d'un jove amb trastorn d'espectre autista. Aquest...
Montaner i Virtus obren la batalla per liderar la dreta dura amb la immigració com a bandera
La immigració apunta a convertir-se en una de les grans banderes electorals d’Andorra Endavant i Virtus en la cursa per...
Diferents membres de Virtus no tenen cap problema a explicar la seva posició: Andorra està per davant de les tàctiques electorals. Si Montaner hagués tingut responsabilitats de Govern i Andorra hagués seguit el seu pla sobre Rússia, contrari al de la major part del món occidental, el Principat podria haver retornat en una setmana a l’edat de pedra, políticament i econòmicament. Un país empestat. I no volen arriscar-se a una situació d’aquest tipus.
Incompatibles
Aquesta distància ajuda a explicar per què una eventual aliança entre els dos espais resulta cada vegada més difícil.
El problema és que competir per separat també comporta riscos importants.
Andorra Endavant va aconseguir tres consellers generals en les darreres eleccions i podria aspirar a conservar aquest espai, però l’aparició de Virtus en la circumscripció nacional dividiria previsiblement una part del vot situat a la dreta de Demòcrates.
Andorra torna al centre de la polèmica per les vacances de Pedro Sánchez
Les vacances de Pedro Sánchez a Andorra han generat una forta polèmica mediàtica. El líder del PSOE descansa al Principat...
Per què cada cop més andorrans s’apunten al registre de viatgers abans de sortir a l’exterior?
El Ministeri d'Afers Exteriors ha aconseguit un augment significatiu en el registre de viatgers. Aquesta eina facilita un contacte d'emergència...
Recurs per anul·lar l’absolució d’un jove amb autisme acusat d’agressió sexual
L'acusació particular ha presentat un recurs davant el Tribunal Constitucional. S'oposa a l'absolució d'un jove amb trastorn d'espectre autista. Aquest...
Montaner i Virtus obren la batalla per liderar la dreta dura amb la immigració com a bandera
La immigració apunta a convertir-se en una de les grans banderes electorals d’Andorra Endavant i Virtus en la cursa per...
No sembla que existeixi a Andorra una bossa il·limitada d’electors disposats a votar opcions de dreta dura, de manera que la competència directa podria acabar perjudicant les dues formacions.
Les territorials
En les territorials, el panorama encara és més complicat.
Virtus difícilment parteix com a favorita per guanyar una parròquia en solitari, però la seva estructura podria permetre-li presentar candidatures perdedores, però que no acabin amb la carrera política dels seus protagonistes. O buscar fórmules, dins d’una coalició conservadora, que evitin exposar els seus principals actius en circumscripcions sense possibilitats reals de victòria.
Andorra Endavant té un problema diferent: trobar candidats amb prou pes per disputar unes territorials. En quatre anys, el partit no ha aconseguit teixir comitès parroquials mínimament sòlids. Com passa amb els partits unipersonals, el protagonisme permanent del líder concentra en una sola figura tota l’atenció i li dona molta visibilitat. Però la resta sap que només aspira a portar les maletes i que la discrepància amb qui té el poder absolut dins de la formació comporta riscos.
