“El sistema sanitario andorrano es el mejor del mundo, según el exhaustivo informe que publicó el mes pasado la revista británica especializada en medicina The Lancet. Andorra encabeza el ranking mundial, con 95 de los 100 puntos posibles, seguida por Islandia (94 puntos) y Suiza (92 puntos) (…) El informe, elaborado por el Instituto de Evaluación y Métrica de la Universidad de Washington (EE. UU.), recoge los datos de 195 países entre 1990 y 2015, realizando una evaluación cada cinco años. En todas estas evaluaciones, el sistema sanitario del país de los Pirineos encabeza el ranking mundial, desde los 85 puntos obtenidos en 1990 hasta los 95 de 2015″.
Aquest és el text on La Vanguardia explicava com la sanitat andorrana portava 25 anys seguits sent elegida com la millor del món. La notícia es publicava el 2017 quan encara no podia preveure’s com una sèrie de factors portarien a capgirar la situació: de privilegi a una llista d’espera“llarga i una mica catastròfica” en paraules del president del Col·legi de Metges Albert Dorca.
Hi ha dos elements clau en el descens als inferns. Un descens que explica Dorca “ara mateix seguim amb un problema de llistes d’espera, que segons l’especialitat poden ser molt llargues. A dia d’avui no hi ha cap especialista que et doni una visita normal en menys d’un mes o dos. I a partir d’aquí, la llista creix moltíssim. Per a dermatologia, el mínim són quatre mesos; cardiologia està entre 4 i 5 mesos; neurologia, entre 7 i 8; reumatologia, entre 8 i 12… La llista és llarga i una mica catastròfica.”
Deu mil ‘pacients’ més
El primer factor i, de llarg, el més influent és el creixement exponencial de població. En tres anys es va augmentar en 10.000 nous habitants (a més dels il·legals, que mai s’ha sabut quants són i també rebien assistència sanitària), el que significa un increment del 12% de la població en 36 mesos. S’ha passat de cop a tenir deu mil pacients potencials més que han col·lapsat, com és normal, uns serveis i infraestructures dimensionats per a un màxim de 80.000 habitants que de cop van passar a ser prop de 90.000.
El segon problema no és exclusiu d’Andorra, però al Principat ha tingut especial incidència: falten metges. Si habitualment venien a Andorra metges espanyols a exercir, ara Espanya és el primer en patir mancança de facultatius. Com calen professionals en la gran majoria de països occidentals, els metges d’origen europeu poden elegir on volen treballar i escoltar al millor postor. Per això, bona part de les incorporacions dels últims anys a la sanitat andorrana han arribat de sud-amèrica.
La sanitat andorrana ha deixat també de ser competitiva a nivell de salaris. La hipertrofia del sistema en els últims anys de bonança amb una estructura gegantina, però totalment descompensada del Sistema Andorrà d’Atenció Sanitària amb com a mínim 1.400 empleats, han portat a que la despesa lligui de mans polítiques d’augment retributiu per captar metges. És vital recordar que aquest escenari es viu amb un model sanitari de copagament.
No es pot generar més dèficit sanitari. No es poden oferir sous competitius als metges que cal per fer front a l’augment descontrolat de pacients. No es poden reduir les llistes d’espera. S’acaben de posar dos pegats per frenar l’impacte: deixar de demanar el català als metges nouvinguts i que els permisos de curta durada per als metges siguin de 90 dies i no de 30. El Col·legi ja augura que la situació no apunta a millorar.
I arriben 5.000 temporers
Tercer factor: l’envelliment de la població. Aquest es podia tenir controlat per anar adaptant progressivament els recursos sanitaris a una major demanda per part de la població. Però l’esclat poblacional ha fet que passi a ser un afegit més a l’increment de pacients. A diferència de l’increment de població per l’arribada massiva d’immigrants, el factor envelliment no es pot aturar.
I amb tot aquest sidral resulta que arriben cinc mil temporers, que els necessitem per poder cobrir els llocs de treball de la temporada d’hivern, mentre els empresaris segueixen demanant barra lliure per mantenir l’arribada massiva d’immigrants per poder seguir pagant sous de misèria i maximitzar els beneficis que els necessiten per a les assegurances sanitàries privades ‘premium’ per ells i les seves famílies. La resta, a esperar un any perquè et visiti el traumatòleg, esperant a veure com augmenta la llista d’espera quan arribem als 100.000.
no passa res, pero tant el cadena com el paris necessitem treballadors sense parar i aixo no els importa a ells.
Tocara anar a la seu o a lleida al metge, al final no anirem a viure a la seu per l habitatge.. si al final els residents de llarga durada i nacionals marxarem que portem aqui tota la vida marxarem farts de tot aixo, Andorra sera per las inversors fiscals, els falsos autonoms, els esportistes d elit, i els amos del pisos, i ja aniran fent amb la nova poblacio llatina.
L’excès de població no ha saturat res. És la manca de previsió de Govern.
Les coses pel seu nom. Qui dona permisos de residència i sap quin previsió hi ha? doncs això, no han fet ni faran res. Els hi va gran.
Ja ho vaig diiiiiiiir Andorra és un pais per 70.000 habitants màxim. Si el teu vehicle es de 4 places, no pots fotre 7.
També ho podrien afegir en la notícia de recopilació de memòria històrica.
S’està més per les tonteries com les oficines de igualtat de gènere i suposats drets trans que a la sanitat.
Aquest país governat per un partit normal, te molt marge de millora.