El país de 90.000 habitants que gasta 2.000 milions anuals en despesa pública

Andorra té ja una quarantena d'administracions, entitats i societats públiques que devoren els recursos a un ritme frenètic, especialment en nòmines de funcionaris

Imatge de la despesa pública / Generat

Imatge de la despesa pública / Generat

El pressupost públic d’Andorra ja està en els dos mil milions d’euros. Concretament, la despesa agregada sense comptar actius ni passius financers arriba als 1.990 milions, amb un increment del 9,6% respecte a l’any anterior. Els ingressos, 1.887 milions, pugen un 9,3%. Xifres que fa deu anys haurien semblat de ciència-ficció per a un país de 90.000 habitants.

I amb tot això, hem hagut de projectar un vial de Sant Julià i una desviació de la Massana ‘d’Hacendado’.

Que ningú digui que no hi ha diners. El que no hi ha és voluntat, o potser n’hi ha massa, però orientada cap al lloc equivocat.

Més de 400 milions en salaris públics

Perquè mentrestant, els salaris del sector públic han pujat un 10% en un any. Un any. Ja se superen els 400 milions només en personal entre govern, comuns i la prop de quarantena d’entitats que conformen l’ecosistema públic andorrà.

Quaranta societats públiques. Trenta-nou, per ser exactes. N’hi haurà que tindran tots els arguments del món per justificar la seva existència, i segurament n’hi haurà que ja estaran pensant en crear-ne trenta-nou més. Però que a ningú li sembli estrany si a més d’un en sembla que això s’ha anat de les mans.

El gran salt en l’augment dels ingressos que ha permès aquesta bacanal de despesa pública ha arribat amb els nous residents d’alt standing. Els milionaris. La golden visa del Pirineu, els residents passius, els inversors estrangers…. Tot plegat ha fet ploure una allau de milions sobre les arques públiques.

On han anat els milions?

Doncs bé: no ha servit per fer infraestructures penjades des de fa lustres. S’ha utilitzat, principalment, per contractar més gent, apujar sous i engreixar una administració que ja era considerable.

Hi ha un precipici amagat. És una opció força plausible que en la propera legislatura, mani qui mani, necessitarà refredar l’economia per evitar la superpoblació i el col·lapse viari, sanitari i de serveis. Garantir la qualitat de vida. Aquest escenari porta a reduir al mínim els nous permisos de residència de milionaris i potencialment una part acabin marxant.

Futur incert

Sigui com sigui, la perspectiva per ingressar en els pròxims anys de forma recurrent 750 milions per part de Govern no és evident. Els comuns, segur que van a una recaptació molt inferior perquè ells mateixos tan tallat l’aixeta del ‘mannà’ de la construcció. Com es mantindrà aquest nivell de despesa pública?

El més possible és que tornem a l’àpoca 2009-2014 on gairebé tot el que s’ingressava, amb una crisi brutal, s’utilitzava per pagar sous de funcionaris. Alguna administració va arribar a posar zero euros per inversió. Andorra és l’únic país on mani qui mani el guió, l’escrigui qui l’escrigui, sempre és el mateix: 2.000 milions d’euros de despesa pública per a 90.000 habitants.

Exit mobile version