La manifestació del 16 de maig per l’habitatge pot tenir un èxit similar a la de finals del 2023. O molt més gran. La ironia és que la protesta massiva es farà contra una descongelació dels lloguers objectivament molt favorable als arrendataris. No ho dic jo. Ho diuen els fets.
La majoria de propietaris de pisos arrendats estava esperant saber quin seria el nou escenari a partir de l’1 de gener. Quan s’ha fet públic, una part ja ha començat a enviar cartes als inquilins avisant que hauran de marxar. I no per fer trampes amb un nou arrendatari que pagui més. És molt més simple i lògic: es venen les propietats.
Per molt favorable que pugui ser el nou model per als interessos dels llogaters versus el dels amos és impossible que no empitjori la situació actual dels arrendataris. Pròrroga indefinida del lloguer i manteniment del preu amb l’increment de l’IPC. Amb una realitat de cost similar a la de fa vuit anys, el 2019, quan va començar la congelació. Hi ha milers de llogaters que tenen el pis amb un preu no massa més alt al que el van arrendar.
La manifestació per l’habitatge a Andorra del 16 de maig ja té recorregut
El Sindicat d’Habitatge (SHA) ja té concretat el recorregut de la manifestació que tindrà lloc el proper 16 de maig....
Tots els contractes signats a partir del 2015 han estat prorrogats i congelats, excepte els casos en què s’ha venut el pis, ha marxat el llogater o el propietari l’ha recuperat per algun membre de la família directa.
La factura de la decisió del 2023
La manifestació de finals del 2023 va portar Govern a la solució més fàcil. Fer marxa enrere i traspassar als propietaris d’habitatges el preu de la factura de tenir quatre anys més de pau social. Un cop congelats els lloguers quantes convocatòries hi ha hagut de manifestació? Sis com a mínim. L’assistència ha estat ínfima. Un cop garantit l’status quo durant quatre anys ja en parlarem quan s’estigui arribant al 2027 i torni l’amenaça.
Estem arribant al 2027.
Mantenir des de fa vuit anys les pròrrogues forçades i la congelació dels preus del lloguer han convertit el model en un dret adquirit ‘de facto’. Un ‘dret adquirit’ amb el que s’han acostumat a viure desenes de milers d’habitants del Principat. Amb l’agreujant que han anat veient com el mercat real dels lloguers posa els preus en un nivell indecent.
Destral de guerra
La pressió dels llogaters pot ser infinitament més alta que fa tres anys i mig. És impossible que la majoria agafi la destral de guerra si creuen que es veuran directament perjudicats. No tenen la sensació que s’estigui revertint una anomalia, com és la intervenció del mercat de l’arrendament, sinó que la majoria segurament s’ho prendrà com si en joc hi ha la seva viabilitat econòmica.
Anem a un exemple. Les torres d’Escaldes. Els propietaris del Clot d’Emprivat li van fer un favor al comú d’Escaldes. Van cedir durant més d’una dècada els terrenys per fer parcs i aparcaments. Quan els van voler recuperar tothom va llençar-se a la jugular. Se’ls estava ‘robant’ els aparcaments i els parcs que eren ‘de tothom’ per ‘dret adquirit de facto’ per beneficiar quatre ‘millonetis, ricachos, egoïstes i insolidaris’. El fet que fossin els propietaris dels terrenys era un fet circumstancial.
Els drets adquirits funcionen amb calendari.
La gent oblida que ‘les torres’ és el millor que li ha pogut passar al Clot d’Emprivat a excepció que el comú hagués comprat els terrenys i hagués mantingut parcs i aparcaments. L’alternativa real a les torres era vint Illes Carlemanys. Ciment, ciment i ciment amb carrers estrets. Com el tram entre el Super U i l’Andorra 2000.
Dura crítica a les torres: “Un nucli urbà no hauria de ser un joc del Monopoly”
La manca de sòl urbanitzable a les parròquies centrals i sud del país ha propiciat que durant els darrers anys...
Si amb les torres hi ha hagut aquesta hostilitat que passarà quan una part important de la població pensi que li estan robant el dret a tenir un habitatge a un preu raonable? L’hipotètic risc de quedar-se al carrer amb uns preus impagables en el mercat actual.
L’alternativa per l’esquerra
El Partit Socialdemòcrata ja ha estat clar, i coherent, demanant una nova congelació. Alguns sindicalistes van més enllà: congelació mentre no s’arregli el problema de l’habitatge. Al·leguen que l’ha creat Govern i que fins que el responsable no ho solucioni s’ha de mantenir tot com està. Per tant, ‘ad aeternum’.
El PS demana prorrogar tres anys la congelació dels lloguers
Els consellers del Grup Parlamentari Socialdemòcrata, Pere Baró i Laia Moliné, han proposat allargar la congelació dels lloguers fins a...
L’empatia fa sempre col·locar-se al costat del més fràgil. És evident qui és el bàndol que té més a perdre. Els propietaris, al cap i a la fi, tenen un sostre garantit i normalment un poder econòmic més o molt més alt. S’ha de ser un psicòpata per no sentir-se molt trist quan sents que hi ha padrins que han de deixar els pisos després de trenta anys i no tenen cap opció de pagar els preus actuals d’una nova llar.
La lògica indica, però que una nova congelació fa entrar Andorra en un terreny desconegut i extremadament perillós. Una part dels propietaris ha engegat el procés de posar els pisos a la venda. Més anys de pròrroga pot convertir la tendència en massiva. El plantejament d’aquest col·lectiu és clar. No volen seguir assumint la factura i defensen que és Govern qui disposa de pressupost i mecanismes per les accions socials.
Dubto que ningú amb sentit d’Estat es vulgui posar a la pell de Govern davant aquest dilema.
Prova de foc
Aquest executiu s’ha caracteritzat per tenir escassa o nul·la capacitat de gestionar el rebuig. Segurament prové de la pandèmia. La seva gestió va ser aclamada de forma unànime en l’àmbit interior i exterior. Quan has estat tan estimat et deu esclatar el cap quan la gent t’escridassa pel carrer i es manifesta contra tu. El 2023 no van aguantar la pressió ni un minut. Quan van sentir dues mil persones cridant consignes contra ells van recollir cable immediatament.
En realitat, el problema de l’habitatge és tan greu a Andorra com a la major part de territoris econòmicament exitosos del planeta. En realitat, tots els governs del món són àmpliament més criticats que alabats. És inherent al càrrec de prendre decisions que acaben afavorint i perjudicant parts de la població.
No estic encoratjant a Govern perquè mantingui la descongelació prevista. Per a mi és un pedaç que porta a un escenari que dinamitarà definitivament el mercat de lloguer.
El creixement econòmic porta al fet que les zones cèntriques s’encareixin de forma exponencial. Les ‘classes populars’, van sent desplaçades a l’extraradi arreu del planeta. Què passa quan no hi ha extraradi? Suposo que algun microestat de gran creixement econòmic ha patit el mateix problema. Com s’ho deuen haver fet per no acabar amb un conflicte social irresoluble?
Ningu te la panacea per tot aixo..quan es tracta de solta calers pilotes al camp..el que si es cert es que els empresaris estan fent un munt de calers en aquestos anys,nomes cal veure tot el que s esta obrint i que no vulguin que es mostri les seves ganancies..nomes tenim la FE de que diuen la veritat que no fan pasta.
Jo entenc que un propietari de fa molts anys vulgui cobrar un lloguer de 1.500 euros per un pis quan veu que en el mercat per altres pisos similars es lloguen a aquest preu (s’ha de respectar el dret de la propietat), pero també entenc al llogater que paga uns 700 euros pel pis i veu que una pujada com aquesta el deixaria garebé al carrer o que directament no tingui prou per poder menjar.
En unes posicions tan enfretades i llunyanes entre propietaris / llogaters, dubto que entre uns i els altres s’arribi a un punt mig que permeti arreglar la situació, es l’avarícia del propietari contra l’egoisme del llogater de no voler pagar més. Tant costaria arribar a una situació de conformitat de mínims consensuada per tots???
Las part de l’equació que falta al titular es qui protegeix l’arrendador que ha de pagar el privat la disbauxa de da????? ja esta be el cuento. Si no son capaços de governar que deixin la cadira i facin puesto per a un altre que sigui competent