El congrés demòcrata ha estat un èxit rotund amb més de 130 persones. Un dissabte de Black Friday. S’ha de tenir molta confiança per apostar per una data així i tenir clar que no punxaràs. Més enllà de les ponències, el tema fonamental és la preparació per al canvi de lideratge un cop Xavier Espot no es pot tornar a presentar. Ladislau Baró és l’home designat per liderar la versió 3.0 de la formació taronja quan falten només uns mesos per al quinzè aniversari des de la creació el 2011 com a força que aglutinava múltiples sensibilitats per fer front al doble pou en què es trobava el país. Un general: la crisi. Un nacional: dos anys de desastre intern amb un col·lapse polític on Jaume Bartumeu no tenia majoria i no aconseguiria aprovar ni un sol pressupost.
La versió 3.0 gira moderadament cap a la dreta. Espot representa el vessant més progressista i Baró està en una zona intermèdia entre l’actual Cap de Govern i la sensibilitat més conservadora. Tot i que durant el congrés s’ha intentat deixar clar que l’elecció de Ladislau Baró com a president no significa que sigui el nou líder ‘in pectore’ a ningú se li escapa que serà el candidat a menys que hi hagi una catàstrofe política. Baró sap perfectament que ha acceptat ‘de facto’ ser el nou líder. En cas que es fes marxa enrere (i és cert que oficialment ni se li ha demanat ni ell ha manifestat que ho serà) s’entraria en una crisi de dimensions incertes. No hi ha cap altre candidat que faci consens. Baró ho sap i com a polític extremadament responsable sap que hi ha línies que un cop les creues no hi ha marxa enrere. Excepte cas de força major.
Encaix idoni
Demòcrates 3.0 engega l’era Baró amb reptes molt importants. El lideratge efectiu segueix en mans d’Espot, però el lauredià ja ha d’estar molt present en els moviments que s’han de fer per als possibles pactes. El ministre d’Educació encaixa com un guant en el nou escenari. Fa consens en el seu partit, fa consens amb la coalició conservadora i és el candidat que més complica la vida a Concòrdia. Caldrà veure que passa amb Desperta Laurèdia amb Baró de cap de la llista de color taronja. Els demòcrates han de tenir ja molt clar quin és el nou plantejament estratègic global que oferiran com a projecte de futur a una Andorra sense acord d’associació. Serà la clau de volta de la versió 3.0 made in Ladislau Baró.
Si hi haurà o no avançament electoral és impossible de predir. Estratègicament, sembla que el millor per als demòcrates seria estiu o tardor del 2026, traient-se de damunt l’impacte directe de la descongelació de lloguers i reduint la matraca de no convocar el referèndum, però qualsevol escenari és possible. L’inici de l’era Baró, però sí garanteix que Espot ja pot convocar quan vulgui perquè fins ara, sense un candidat clar, era una maniobra suïcida electoralment i que podia haver fet implosionar la formació.