Els empresaris tenien una bona oportunitat en la presentació de l’informe de la Cambra de Comerç de mostrar empatia i esperit solidari amb Andorra i la seva població davant la situació de col·lapse que ja s’està vivint per l’excés de població. Realment pensava que sortirien a acceptar que la superpoblació és un problema molt greu que ja comença a endur-se per davant el gran nivell de qualitat de vida que tenien i que lògicament és un bé a preservar prioritàriament. La presentació coincidia amb les dades d’estadística de l’agost que mostren com s’ha augmentat la població d’unes 2.000 persones en els últims dotze mesos. Freguem els 88.500.
El president de la Cambra de Comerç Josep Maria ha deixat clar avui que volen un augment de quota. Dit en altres paraules: més immigrants per disposar de mà d’obra barata. Dit en paraules de Mas: “un model més àgil i capaç de respondre a la demanda real (de mà d’obra)”. I ha citat el dèficit de treballadors en 1.700. I ha alertat que la falta de mà d’obra ja impedeix en alguns casos que les empreses continuïn amb la seva activitat. Posant tota la pressió a Govern perquè obri l’aixeta de la immigració. Una nova arribada massiva com la dels últims anys els hi continua permetent mà d’obra barata i maximitzar beneficis.
Paral·lelament, s’ha fet públic el primer gran efecte negatiu de l’excés de població que els empresaris volen portar encara més enllà. La sanitat, la millor del món durant 25 anys, resulta que es troba en ple col·lapse. Llargues cues en bona part de les especialitats. Mesos d’espera que en algun cas arriben a ser catorze. I el mateix ministeri de Sanitat ho reconeix. Carreteres o educació també mostren signes de col·lapse.
En resum. L’arribada de més mà d’obra seria un nou torpede, potser definitiu, a la línia de flotació d’un dels pilars històrics d’Andorra: la qualitat de vida. I els empresaris i els seus familiars patiran com la resta les conseqüències. A excepció que quan hagin maximitzat els beneficis exponencialment decideixin marxar a viure a fora quan la superpoblació converteixi el Principat en invivible amb uns mínims de qualitat.
