Andorra provoca a Espanya una curiosa barreja de rebuig i admiració en relació al model fiscal Dues visions aparentment contradictòries que s’han fet especialment visibles durant els últims anys amb el trasllat al Principat de youtubers amb patrimonis elevats.
De tots els col·lectius que s’han traslladat a Andorra són els youtubers els que han provocat la mala imatge d’Andorra per a una part de la població espanyola ubicada en l’espectre polític de l’esquerra.
La marxa de creadors com El Rubius, Willyrex, Vegetta777 o TheGrefg va convertir Andorra en protagonista d’un intens debat sobre fiscalitat i solidaritat. La presència de youtubers d’extrema dreta i la ‘fachosfera’ encara ha generat més controvèrsia. Fan permanent campanya política a favor de, per exemple, Vox o Milei i generen brutals atacs contra el govern de Pedro Sánchez.
Hacienda reclama 3 milions als youtubers residents Willyrex i Vegetta perquè cobren els ingressos a través d’una agència espanyola
L’Agència Tributària espanyola reclama prop de tres milions d’euros als youtubers Willyrex i Vegetta777, residents a Andorra, en considerar que...
La crítica parteix d’una idea molt concreta: aquestes persones han crescut professionalment a Espanya, han obtenido bona part de la seva audiència entre el públic espanyol i, quan han començat a generar ingressos molt elevats, han traslladat la residència a un país on paguen molts menys impostos.
La dicotomia
Diversos youtubers van reconèixer públicament que la diferència d’impostos era un dels motius per instal·lar-se al Principat. La qüestió va arribar als grans mitjans de comunicació i va generar opinions radicalment enfrontades sobre si aquesta decisió era legítima o moralment qüestionable.
Però aquesta és només una cara de la moneda.
Paral·lelament existeix a Espanya una certa admiració pel sistema andorrà, precisament per les mateixes raons que generen les crítiques.
El Principat ha demostrat que és possible mantenir un Estat amb una fiscalitat considerablement més baixa. L’IRPF andorrà té un tipus màxim del 10%, mentre que a Espanya els tipus marginals màxims poden superar àmpliament el 40%, depenent de la renda i de la comunitat autònoma.
També l’impost de societats té a Andorra un tipus general del 10%, fet que contribueix a convertir el país en una destinació atractiva per a determinats empresaris, professionals digitals i emprenedors.
La campanya ‘caiguda dels influencers’ es gira contra Andorra: “la bombardejaria per ‘matxacar-los'”
Els influencers i creadors de contingut estan vivint aquest estiu una onada de crítiques a Espanya que a les xarxes...
Aquest diferencial provoca que una part dels espanyols es faci la pregunta inversa: en lloc de criticar els que marxen, per què Espanya no pot tenir uns impostos més baixos?
És aquí on Andorra, per a una part de la població espanyola de tendència dretana, deixa de ser vista com un problema i passa a convertir-se, per a alguns sectors, en un model a observar.
Debat traslladat
El debat, de fet, ha anat molt més enllà dels youtubers. La marxa de creadors de contingut va servir per obrir una discussió sobre la pressió fiscal espanyola, la despesa pública i la competència entre països per atraure empreses i persones amb rendes elevades.
Per als crítics amb el sistema espanyol, el fet que Andorra recapti amb tipus molt inferiors es presenta com una demostració que un Estat petit pot funcionar exigint un esforç fiscal menor als ciutadans.
Els detractors d’aquesta comparació recorden, en canvi, que Andorra és un microestat amb una població i una estructura econòmica completament diferents de les espanyoles, i que Espanya ha de finançar una xarxa molt més extensa de serveis públics, pensions i infraestructures. Fins i tot l’Agència Tributària espanyola ha defensat que traslladar el model impositiu d’un microestat com Andorra a un país de la Unió Europea no és directament comparable.
Aquesta és probablement la gran paradoxa de la imatge actual d’Andorra a Espanya.
Bo i dolent pel mateix motiu
Els mateixos impostos baixos que provoquen indignació perquè atrauen contribuents espanyols són els que desperten admiració entre aquells que consideren excessiva la pressió fiscal espanyola.
Per uns, Andorra simbolitza la possibilitat que les grans fortunes abandonin el país quan han de contribuir més. Per altres, representa la demostració que existeixen alternatives a un sistema fiscal que consideren massa exigent.
I entre aquestes dues posicions hi ha probablement una part important de la societat que simplement entén que una persona que canvia realment de país té dret a escollir on vol viure i sota quin sistema fiscal, sempre que compleixi la legalitat.
Per això, quan des d’Espanya es parla d’Andorra, moltes vegades el debat no tracta realment sobre el Principat.
Andorra s’ha convertit en un mirall on els espanyols projecten el seu propi debat sobre els impostos: quant s’ha de pagar, què ha d’oferir l’Estat a canvi i fins a quin punt és legítim buscar un país fiscalment més favorable.
