A l’Àrea Metropolitana de Barcelona, el 2003 un 41,5% parlava català. Ara, en canvi, ja només són un 24,7%, amb l’afegit que és on es concentra la gran majoria de la població catalana. Al conjunt de Catalunya, la mitjana d’ús habitual del català s’hagi desplomat del 46% a l’actual 32,6%. Ni els territoris on semblava fortificat resisteixen. A l’Alt Pirineu ha caigut del 72% al 51% ergo en un any ja serà minoritari i en deu… En deu difícilment hi hagi solució.
A Catalunya hi ha dues llengües oficials, però a Andorra només una. I cal fortificar-la perquè apunta que serà l’únic territori amb eines per protegir l’idioma propi. Més enllà de posicionaments wokistes, naïfs o malintencionats, que, al cap i a la fi, tenen el mateix efecte, s’ha de parlar clarament dels motius pels quals Catalunya està deixant de parlar català. El primer, indiscutiblement, és la immigració massiva. Ha estat tan bèstia que no s’ha pogut aplicar el procés integrador dels anys setanta i vuitanta. Quan el castellà és tan majoritari, i aquí citaré al Síndic Ensenyat, “per què han d’aprendre català?” La utilitat en el dia a dia és molt discutible. Excepte per temes oficials, i si usen el castellà al final tenen el mateix tracte, no n’hi ha cap.
El segon factor és la força del castellà. Segon idioma universal per darrere de l’anglès encara que el xinès el superi en número d’usuaris. A Catalunya, el 90% de les televisions, ràdios, mitjans digitals, diaris, revistes, contingut de xarxes… és en castellà. Per cert, a Andorra també.
Andorra té problemes similars als de Catalunya fa uns anys
Catalunya té un problema greu i molt possiblement irresoluble. I Andorra ha de prendre nota perquè l’evolució de la composició social repeteix certs paràmetres que han tingut lloc al territori veí. La immigració massiva en els últims quatre anys ja han fet fora gairebé el català del sector serveis. La immigració sud-americana per milers, i és normal, arriben amb un idioma que els permet viure perfectament. A Canillo, segons va explicar el cònsol Jordi Alcobé, dels 6.000 residents que hi ha a la parròquia, 2.500 són d’origen sud-americà. Cal sumar també els que arriben com a treballadors temporers a l’hivern. Més de la meitat de la població canillenca és ara mateix d’origen sud-americà i has de sumar la resta d’orígens de residents no catalanoparlants.
Andorra té el mateix problema que la Catalunya de fa quinze anys quan va començar la immigració massiva. I ha de prendre nota. Només cal veure com ha caigut a plom l’ús de l’idioma propi. La gran arma per fortificar-se és tenir un Estat, un Govern i un parlament amb capacitat legislativa i executiva per protegir l’únic idioma oficial.
Es podrien parlar de totes les mesures que crec que han estat ben implementades i altres que jo introduiria, però no és l’objecte d’aquest text. Ara, toca conscienciar-se que venen temps durs i decisions difícils si Andorra no vol estar en cinc o deu anys com Catalunya està ara, en una posició on al deixadesa, la complacència i intentar maquillar una realitat tossuda han deixat la llengua pròpia a la porta del cementiri.
No sé a quina nota es refereix aquest article que Andorra n’ha de prendre…
A España l’idioma oficial és el castellà i que a Catalunya comparteix amb el català.
Andorra només en té un d’idioma, el català…no comparetix cooficialitat amb el “canillenc”, “escaldenc”… (si fos el cas).
Per tant la nota que ha de prendre Andorra d’España i España d’Andorra és defensar el seu idioma oficial en tot el territori del país, incloent-hi dins les comunitats autònomes en les que comparteix oficialitat amb un altre idioma.
Andorra necessita defensar el seu idioma ( el CATALÀ) dins tot el territori del país i España ha defensar el seu idioma comú (el CASTELLÀ) dins tot el territori, encara que comparteixi oficialitat en alguna comunitat autònoma.
Seria com defensar la manera de la que parlen en una parròquia del principat en lloc de defensar el català per a tot el país.
Qui vulgui ser “mono lingüe” està en el seu dret. Jo no i no ho considero cap problema.
Parlaré en la llengua del meu interlocutor, sempre que pugui fer-ho. No penso imposar el català a ningú.
Ja t’imposen a tu la seva llengua i tu et rebaixes com un esclau mesell. Amb el teu comentari estas afirmant q et deixes imposar la llengua de l’altre i tu ho acceptes
més aviat lo que són molts es mononeurona volen imposar per la força…
Sincerament, ens oposem a una evolució lògica de la llengua que provoquem nosaltres mateixos: Importem treballadors estrangers de parla hispana (perquè a alguns no els entenc en la seva variant del castellà). I per molt que els obliguem a aprendre la llengua per poder renovar al país (quan només una petita part d’aquestes persones volen quedar-se al país en les condicions actuals), entre ells i sempre que poden, parlen la seva llengua. No només els llatinoamericans, els espanyols, els marroquins, els francesos, els portuguesos, els ucraïnesos… tots ells parlen la seva llengua per molt que els fem aprendre el català.
No tens més que apropar-te a dos policies municipals qualssevol parlant entre ells i més de la meitat del temps no estan parlant català.
Protegir la llengua del país està bé, protegir la identitat nacional… però anar en contra de l’evolució lògica és estúpid.
Jo, a casa meva, viu que amb respectin la meva llengua, no es normal, que si vaig a comprar el pa, m’obliguin a parlar una llengua que ni es la meva, ni la del país, es una falta de respecte, i un insult, mes quant la majoria, es nega a entendre i parlar Català, per pur racisme supremacista.
EASHAT KATALUNYA…SALA MALEKUM……