Cada habitant d’Andorra genera anualment una mitjana de 98,4 quilos de residus alimentaris, pràcticament un centenar de quilos per persona. Una part especialment significativa correspon a aliments que no haurien d’haver acabat a les escombraries: 18,1 quilos per habitant són menjar que encara era apte per al consum.
Les dades corresponents al 2025 constaten, a més, que el problema no evoluciona en la direcció desitjada. El malbaratament alimentari ha tornat a créixer al Principat, malgrat les diferents mesures impulsades durant els darrers anys per intentar reduir-lo.
La Llei d’economia circular (LEC) estableix com a objectiu disminuir el malbaratament alimentari un 50% abans del 2030. Per arribar-hi, s’han desplegat actuacions que afecten tant els comerços com els serveis de restauració col·lectiva.
Gairebé 29 quilos diaris per escola
Una de les mesures obliga determinats centres educatius, hospitalaris i sociosanitaris a comptabilitzar els aliments que acaben descartant.
En el cas de les escoles, durant el curs 2023-2024 es van malbaratar de mitjana 28,8 quilos d’aliments diaris per centre. A l’hospital, la xifra es va situar en 11,1 quilos al dia durant el 2024, mentre que als centres sociosanitaris va arribar als 10,7 quilos diaris.
Una altra línia d’actuació afecta directament els supermercats i altres establiments comercials. Aquests han de disposar d’espais específics per donar sortida als productes pròxims a la data de caducitat o de consum preferent, així com als aliments que presenten imperfeccions estètiques però continuen sent perfectament aptes.
La mesura va permetre comercialitzar durant el 2025 fins a 285.478 unitats de productes que potencialment haurien pogut acabar convertides en residus.
Segons les dades facilitades pels mateixos establiments, el percentatge d’aprofitament dels aliments situats en aquests espais oscil·la entre el 46% i el 90%.