El president de la República francesa i copríncep d’Andorra, Emmanuel Macron, farà una visita oficial al Principat durant dos dies, dilluns 27 i dimarts 28 d’abril. Una visita que centenars d’estalviadors de Tolosa i de la regió d’Occitània volen aprofitar per aconseguir que els escolti.
Acusen la justícia andorrana de complaença en la fallida d’una companyia d’assegurances que ha arruïnat els seus estalvis fonamentalment per a la jubilació.
Centenars de petits estalviadors de Tolosa, reunits en una associació de defensa, volen convèncer el copríncep que intercedeixi en el seu favor davant les autoritats andorranes arran de la fallida fraudulenta de la companyia Assegurances Generals d’Andorra (AGA), que els ha arruïnat.
Oferta atractiva
«Al principi, com els més de 500 estalviadors, en gran majoria de la regió, que van respondre a una oferta d’inversions molt atractiva, tothom pensava que els seus diners estaven segurs», explica en Jean-Luc, un jubilat.
Comenta que «la majoria de nosaltres havíem estat contactats per intermediaris francesos que ens prometien rendiments clarament superiors als que es feien a França en aquell moment, fa una quinzena d’anys. Aquest capital i els interessos que n’havien de derivar ens havien d’assegurar uns ingressos complementaris a la jubilació”.
Sospites d’engany
El 26 de desembre de 2019 va arribar un cop dur. La companyia d’assegurances és declarada en fallida per la justícia andorrana. Una liquidació exprés en el termini de dos o tres mesos, tot i que aquesta entitat mai no havia estat en cessació de pagaments. Una catàstrofe per a particulars que havien invertit, de mitjana, 100.000 euros en el fons d’inversió.
«El més greu», s’indigna en Jean-Luc, «és que no vam ser informats fins cinc anys més tard, el 2024, per la justícia andorrana, que només recuperaríem el 40 % dels nostres diners gràcies a la venda dels béns immobiliaris embargats durant la liquidació d’AGA».
Absoluta ignorància
Els estalviadors de Tolosa, mantinguts durant anys en la més absoluta ignorància de les diferents actuacions, van saber que la família Calvo-Boronat, accionista i dirigent de la companyia, havia barrejat actius personals amb els de la societat AGA, invertint en projectes immobiliaris del Principat. I és aquí on rau el problema.
Assegurances Generals i Carlemany constata un dèficit de 43 milions d’euros
La segona Assemblea de Creditors de la fallida d’Assegurances Generals SA (AGA) i Carlemany SA, celebrada aquest matí a la...
Virtus alerta per les agressions, robatoris i maltractaments a Andorra: «Sembla que no té aturador»
La seguretat, tradicionalment considerada un dels grans actius d’Andorra, comença a generar preocupació davant la successió d’episodis que fins fa...
Sis mesos de presó per deixar reiteradament el tractament l’alcohol després de ser condemnat per agredir una menor
El Tribunal Superior de Justícia d’Andorra ha confirmat la condemna de sis mesos de presó ferma en règim de semillibertat...
Quants quilograms de residus alimentaris genera cada habitant d’Andorra a l’any? La xifra sorprèn
Cada habitant d’Andorra genera anualment una mitjana de 98,4 quilos de residus alimentaris, pràcticament un centenar de quilos per persona....
Reunits en una associació —el Grup de Defensa dels Creditors d’AGA—, els particulars perjudicats estan convençuts, amb proves a la mà, que hi ha conflictes d’interessos que probablement van motivar aquesta fallida. S’ha provocat als inversors «la pèrdua d’una gran part del treball de tota una vida».
Els dirigents de la societat liquidada, la família Calvo-Boronat, continuen afirmant que la seva empresa mai no hauria d’haver estat «eutanasiada», argumentant que el valor dels seus béns immobiliaris era clarament superior als seus deutes i que han estat víctimes d’una maquinació.
Infravaloració
«Sembla provat que els béns de la societat han estat voluntàriament infravalorats», assegura en Jean-Luc. «Ja sigui per un canvi d’ús —per exemple, un terreny edificable que deixa de ser-ho per decisió d’un càrrec electe i perd així un 60 % del seu valor d’un dia per l’altre—, o bé per voluntat de l’administració judicial. És aquí on apareix l’endogàmia andorrana», continua.
Centenars de francesos perjudicats per Assegurances Generals contactaran amb Macron per recuperar els estalvis
Després de la fallida de la companyia d’assegurances andorrana Assegurances Generals (AGA), centenars d’estalviadors de Tolosa i de la regió...
Afegeix que «en perjudici dels estalviadors afectats. Tots els actius immobiliaris i de sòl de la societat AGA, desenes de milions d’euros, es van posar a la venda al 50 % del seu valor i en condicions, com a mínim, poc transparents».
A Andorra, ningú no coincideix en l’avaluació real dels actius de la companyia, especialment els immobiliaris, que semblen infravalorats. El patrimoni de la família Calvo-Boronat està estimat en prop de 200 milions d’euros.
Dèficit de més de 30 milions
L’informe de l’assemblea de creditors fixa el valor dels actius consolidats en només 49,5 milions d’euros, davant d’uns crèdits que superen els 80 milions, és a dir, amb un dèficit de més de 30 milions. Pel que fa al despatx independent Grant Thornton, ofereix xifres diferents.
Això porta les víctimes de Tolosa a pensar en «uns esdeveniments i una liquidació organitzats per enriquir determinades persones a Andorra», en detriment de petits estalviadors espanyols i francesos.
Desemparament
De moment, el col·lectiu de defensa dels creditors es troba molt desemparat per fer avançar el cas. S’ha enviat una carta a la jutgessa del tribunal civil andorrà i s’ha presentat una petició al Parlament Europeu, sense resultat.
La màxima distinció d’Andorra amb la que es condecorarà Macron
Els coprínceps Emmanuel Macron i Josep-Lluís Serrano Pentinat rebran la Creu dels Set braços, la distinció de rang més alt...
En última instància, també s’havia adreçat una carta al president de la República, Emmanuel Macron, amb qui els estalviadors perjudicats podran finalment coincidir personalment la setmana vinent. Tenen l’esperança de convèncer-lo perquè actuï i faci avançar la situació assenyalant les maniobres financeres del Principat.
En Jean-Luc manté una petita esperança: «Ell pot, si vol, ajudar-nos a recuperar els nostres estalvis»…
