Espanya aplica un 21% d’IVA a la compra de vehicles, mentre que a Andorra s’aplica l’Impost General Indirecte (IGI), equivalent a un 4,5%. Espanya imposa un segon impost, el de matriculació, que pot arribar al 14,75%. Històricament, la part més alta de l’impost anava destinada als cotxes d’alta gamma. Actualment, s’aplica segons la contaminació. No importa el preu del cotxe, sinó les emissions homologades de CO₂ del vehicle.
Aquest sistema pot tenir un impacte enorme quan es tracta de vehicles de marques com Ferrari, Lamborghini o Porsche. Els vehicles que emeten fins a 120 g/km de CO₂ estan exempts de l’impost de matriculació i, per tant, tributen al 0%. Quan les emissions superen els 120 g/km, però es mantenen per sota dels 160 g/km, el tipus aplicable passa al 4,75%.
El Porsche 911 és el cotxe més venut a Andorra (150.000 €) i a Espanya és el Dacia Sandero (13.500 €)
Un any més, el Porsche 911 torna a ser el vehicle que acumula més matriculacions a Andorra, mentre que a...
El següent tram, per als vehicles que emeten des de 160 g/km i menys de 200 g/km, està gravat amb un 9,75%. Finalment, els automòbils que arriben als 200 g/km de CO₂ o els superen entren en el tram màxim general, amb un impost de matriculació del 14,75%.
Hibridació
És precisament aquí on la hibridació pot tenir una enorme repercussió sobre el preu final d’un Ferrari, un Lamborghini o un Porsche. La incorporació d’un sistema híbrid, especialment quan és endollable, pot reduir considerablement les emissions oficials homologades i permetre que el vehicle entri en un tram inferior de l’impost de matriculació.
La diferència és especialment important perquè el percentatge de l’impost s’aplica sobre la base imposable del vehicle abans de l’IVA. Sobre una base imposable de 300.000 euros, entrar en el tram màxim del 14,75% suposaria pagar 44.250 euros només en concepte d’impost de matriculació.
Si gràcies a unes emissions inferiors el mateix vehicle quedés en el tram del 9,75%, la factura baixaria fins als 29.250 euros. Entrar en el tram del 4,75% reduiria l’impost fins als 14.250 euros. I si la tecnologia híbrida permetés homologar unes emissions de fins a 120 g/km, el tipus seria del 0% i no s’hauria de pagar aquest impost.
(vídeo) L’arribada a Andorra d’un dels Lamborghinis més cotitzats
Un usuari ha fet pública a través de les xarxes socials l’arribada d’un Lamborghini Revuelto, un dels models més exclusius...
La diferència entre situar-se al tram màxim i quedar-ne exempt seria, en aquest exemple, de 44.250 euros. Això explica que la distància final entre els preus espanyols i andorrans d’alguns dels nous superesportius híbrids sigui inferior a la que es podria esperar simplement comparant la fiscalitat dels dos països.
La diferència podria arribar a ser entre un 4,5% en impostos indirectes a Andorra i prop d’un 35% si se sumen l’IVA i el tram màxim general de l’impost de matriculació a Espanya. Però, com que molts superesportius incorporen motors híbrids, l’impost de matriculació pot ser molt inferior o fins i tot del 0%, segons les emissions homologades.
Diferències de preu
Tot i el ‘truc’ de la hibridació, la diferència de cost continua sent força important. Només entre l’IVA espanyol del 21% i l’IGI andorrà del 4,5% hi ha una distància de 16,5 punts percentuals.
Un exemple és el Ferrari 296 GTB, que se situa en uns 378.000 euros a Espanya davant dels 325.000 euros al Principat. En aquest cas, la diferència arribaria als 53.000 euros.
Pel que fa a Lamborghini, l’Urus SE, amb tecnologia híbrida endollable i 800 CV, se situa al voltant dels 340.000 euros a Espanya. A Andorra, el mateix model es pot situar en uns 295.000 euros, fet que deixaria una diferència aproximada de 45.000 euros.
Precisament la tecnologia híbrida endollable de l’Urus SE ajuda a contenir la factura fiscal espanyola respecte de la que tindria un vehicle d’aquest preu i potència amb unes emissions homologades molt més elevades.
El nou Lamborghini Temerario, successor de l’Huracán i equipat amb una mecànica híbrida de 920 CV, presenta també una diferència considerable. El cost pot arribar als 400.000 euros a Espanya, davant d’uns 370.000 euros a Andorra. En aquest cas, la distància seria d’uns 30.000 euros.
La diferència fiscal també afecta Porsche. El Panamera Turbo E-Hybrid pot situar-se en uns 238.000 euros a Espanya, mentre que a Andorra el preu estaria al voltant dels 205.000 euros. Això representaria un diferencial aproximat de 33.000 euros per un vehicle equivalent.
Un altre exemple és el Porsche 911 Carrera GTS T-Hybrid, amb un preu que pot arribar als 215.000 euros a Espanya. A Andorra, la referència se situa al voltant dels 185.000 euros, uns 30.000 euros menys.
Andorra ven un Ferrari cada 1.500 habitants i Espanya un cada 600.000
Al capdavant del rànquing mundial de Ferraris per habitant hi ha Mònaco, que destaca amb una densitat gairebé inigualable: aproximadament...
En realitat, la diferència podria arribar a ser molt superior en el cas de vehicles de combustió amb emissions prou elevades per entrar al tram màxim de matriculació. Però els superesportius estan evolucionant de manera molt evident cap a la hibridació.
Actualment, només la diferència entre l’IVA del 21% d’Espanya i l’IGI del 4,5% d’Andorra ja és de 16,5 punts percentuals. Si a això s’hi afegís el tram màxim general del 14,75% de matriculació, la distància fiscal teòrica superaria els 30 punts percentuals.
Això podria provocar diferències de preu de més de 100.000 euros en alguns models de preus molt elevats, sempre que per les seves emissions quedessin subjectes al tram màxim de l’impost de matriculació.
Endollables
Cal tenir en compte, però, que no tots els híbrids obtenen automàticament el mateix avantatge fiscal. El que determina l’impost de matriculació són fonamentalment les emissions oficials homologades i no simplement el fet de portar l’etiqueta d’híbrid.
Per això, els híbrids endollables poden resultar especialment beneficiats: les emissions homologades poden ser molt inferiors a les d’un superesportiu convencional i això redueix considerablement l’impost de matriculació.
Més enllà de la fiscalitat, el mercat andorrà dels vehicles de luxe té una dinàmica comercial particular vinculada a les importacions. Les llargues llistes d’espera dels fabricants, que en determinats models poden superar els 12 o 18 mesos, fan que algunes unitats arribin al país a través d’importadors especialitzats.
Aquests professionals poden adquirir quotes de producció o vehicles disponibles en altres mercats d’Europa per oferir-los posteriorment als clients andorrans.
La disponibilitat immediata pot comportar un sobrecost comercial, especialment en els models amb més demanda i menys unitats disponibles. Així, el cost a Andorra pot encarir-se en alguns punts a canvi de poder disposar immediatament del vehicle.
No ho anuncieu molt, que en un tancar i obrir d’ulls fiquen un altre impost a hibrids de luxe.
A Andorra el “truc” final és que posen els cotxes a nom de les seves societats i els amortitzen a càrrec de resultats, aconseguint que la societat no tingui benefici, després de carregar tot el que poden i més, i així no han de pagar res, o molt menys, d’impostos de la societat. Està tot pensat i ben assessorat. Qui més té, menys paga. Com sempre ha estat.