L’empresari immobiliari Joshua Palau, dedicat al negoci de la compra i venda d’habitatges i conegut per difondre contingut sobre el mercat immobiliari andorrà, ha assegurat que “encara estem lluny que peti el mercat de l’habitatge” i que els preus encara tenen marge per continuar pujant.
En una entrevista al programa ‘Avui serà un bon dia‘ d’RTVA, Palau ha afirmat que Andorra ha deixat de ser un país on la majoria de persones s’instal·laven per motius estrictament fiscals. “Han descobert que tenim una qualitat de vida, una seguretat i una tranquil·litat que cada vegada és més difícil de trobar als països veïns”, ha explicat.
Segons ell, aquesta nova percepció del país com a lloc atractiu per viure s’ha combinat amb decisions polítiques que han limitat l’oferta de pisos de construcció, cosa que ha tensat encara més el mercat. “L’oferta és més baixa, la demanda continua augmentant i els preus segueixen pujant”, ha resumit.
Palau ha aportat dades que, segons ha indicat, provenen de la plataforma Idealista. El desembre del 2024 hi havia uns 2.800 anuncis de pisos a Andorra, mentre que actualment n’hi ha 1.500, una reducció propera al 50%. Si s’exclouen cases, xalets adossats i obra nova, la xifra baixa fins als 800 habitatges disponibles. A més, ha recordat que molts d’aquests pisos estan anunciats per diverses agències a la vegada, de manera que el parc real seria encara més reduït: uns 500 pisos efectius.
Amb aquestes xifres sobre la taula, Palau considera que el mercat continua tenint recorregut a l’alça i que la situació actual respon a un desequilibri estructural entre oferta i demanda que, de moment, no té una solució immediata
Merda de noticia
Pot ser, pero el pais no aguanta mes creixement demogràfic, agradi més o menys als que volen venir a viure, per la raó que sigui. Què cal fer?…..doncs tallar els permisos per a nous residents, excepte per a professions imprescindibles com les sanitàries o tècnics d’ alt nivell. Res de nòmades digitals, residents passius, influencers o rentistes.
I així es com es blanqueja pasta forana i s’esfonsa a la classe mitjana que erem aquí.
Doncs em sembla fatal! Tindrem gent molt rica però sense arrelament al país, això si en algun moment hi fiquen els peus!, i gent arrelada i nascuda al país que voldria viure-hi tranquilament i no podrà, de fet ja està passant. La tant meravellosa obertura econòmica que ens havia de salvar i de la que no es van preveure les conseqüències.