El capital mínim necessari per optar a la residència a Andorra sense activitat lucrativa augmenta de manera significativa. La nova normativa eleva el llindar d’inversió dels 600.000 euros vigents fins ara a un milió d’euros. Aquest milió esdevé la nova xifra de referència per a les persones que vulguin establir-se al país sense exercir cap activitat professional.
Les principals vies d’inversió són:
Béns immobles: inversió en una o diverses propietats situades al territori andorrà. La llei especifica que, en cas d’invertir en habitatge, aquest ha de tenir un valor superior als 800.000 euros i destinar-se exclusivament a ús residencial, sense activitat lucrativa.
Fons d’inversió andorrans: participació en productes financers gestionats per entitats del país, com ara fons d’inversió o SICAV.
Deute públic andorrà: adquisició de bons emesos pel Govern d’Andorra, considerats una de les alternatives més segures.
Participacions en empreses andorranes: compra d’accions o participacions en societats residents al Principat.
A aquesta inversió cal afegir-hi un dipòsit no remunerat de 50.000 euros davant l’Autoritat Financera Andorrana (AFA), que se suma a l’import principal exigit.
L’evolució del preu dels pisos és tan ràpida i desbocada a Andorra que els canvis constants dels criteris per als nous residents d’alt standing acaben sent obsolets un cop s’implementen. És la tercera vegada que es canvia la xifra, teòricament per garantir que sigui gent amb una potència econòmica real i que no competeixi amb la població ja resident en el mateix segment de la compra d’habitatges.
La realitat, però fixa que els 650 pisos que ofereix el portal ‘pisos.ad’ per comprar tenen una mitjana de preu de 951.000 euros. No vol dir que sigui la mitjana real, però és representatiu del que hi ha en oferta de compra actualment en els portals immobiliaris. Si la llei recentment aprovada obliga a comprar pisos de més de 800.000 euros als residents passius i la mitjana de preus dels habitatges en venda és de 951.000 euros l’efecte de la mesura és molt relatiu.
Una cosa és el preu mitjà en oferta i un altra el de compra real. La diferència per si algú se li escapa, és que el primer pot estar influenciat per factors que no tenen res a veure amb el lliure mercat.
I a això cal afegir que els que de veritat han fet apujar els preus de lloguer i de venda són els residents actius. Tots els youtubers i autònoms digitals etc que poden negociar sense cap problema un lloguer de 2000€ i pagar-ne 2500€ per exemple, deixant fora als treballadors nacionals. Són aquests els que han tingut una major influència, i no tant els passius. Per tant, en comptes de continuar apujant els requisits per als passius, haurien d’ajustar els requisits per als actius.
Dit d’una altre manera, tot això és comèdia i ho saben.