“Una llengua, quan no es fa servir ni a casa ni als negocis ni quan firmes contractes, s’acaba morint. Hem de repulsar la llengua catalana als negocis i tancar tractes, parlar amb els clients tot això en català i fer-ho amb orgull”.
Així ho ha defensat l’economista Maria Creus, membre de la Junta Directiva de l’Empresa Familiar Andorrana (EFA), durant la jornada “El català al món dels negocis”, coorganitzada pel Congrés de Cultura Catalana i Cultura Activa.
El record del discurs d’Òscar Ribas a l’ONU
Creus també ha recordat el llegat històric de la seva família, ja que és neta d’Òscar Ribas Reig, excap de govern d’Andorra durant dues legislatures. El 28 de juliol de 1993, el seu avi va pronunciar davant l’Assemblea General de les Nacions Unides el primer discurs oficial en català.
Així presentava un mecànic andorrà el seu invent fa 34 anys a TV3: el “cavallet de mar”, un salvavides amb motor
El departament de Documentació de TV3 ha recuperat un reportatge divertit emès al telenotícies comarques del 23 de setembre del...
“Va ser un discurs molt emotiu, un moment històric i va ser tota una declaració d’identitat cultural i lingüística davant de tot el món”, ha explicat. Creus ha subratllat que el seu avi va parlar català “no per protocol sinó per convicció”, recordant que l’idioma oficial del país és “una llengua viva, digna i que mereix estar a tots els espais, i un d’aquests espais és el negoci”.
Identitat i valor empresarial del català
Des de l’EFA, Creus ha destacat tres idees clau sobre el paper del català en el món empresarial. En primer lloc, ha remarcat que es tracta d’un signe d’identitat i de cultura corporativa, ja que “la majoria de les empreses associades a l’Empresa Familiar Andorrana van ser creades quan el català era l’idioma del dia a dia, i això forma part dels seus valors. No hem de renunciar al nostre signe d’identitat”.
En segon lloc, ha assenyalat que el català representa un valor afegit mesurable en la relació amb els clients. “Quan entres en un comerç o a un restaurant i t’atenen en català et sents com a casa, genera confiança i és un clar símbol de fidelització”, ha indicat.
Finalment, Creus ha defensat que mantenir la funcionalitat de la llengua és essencial per garantir-ne la supervivència i la coherència de les empreses del país. En aquest sentit, ha remarcat que el català és alhora un actiu cultural i empresarial, un símbol d’identitat i una eina per reforçar la competitivitat i la fidelització dels clients.
Que pesaaaaados con el catalán
I si a casa parles en portuguès i arribes a un local on et parlen en portuguès, et sentiràs com a casa també. A mi el que em molesta es que obliguin als que parlen en castellà a parlar en català però als que parlen en angles tothom els i parla en angles.
Cert. Però estem a Andorra. La llengua oficial és el català. No es pot obligar a ningú a parlar-lo, però igual que vas a Portugal i no esperes que et parlin francès, a Andorra no hauriem d’esperar altra cosa que no sigui escoltat parlar el català. Almenys en els negocis! La vida personal és diferent.
No es pot negar que el català no arriba tant lluny com el castellà o l’anglès… però que fem llavors? Normalitzar-ho i que el català mori a poc a poc? O lluitar per què LA LLENGUA OFICIAL DEL PAÍS no mori? Serem pesats (no justifico els radicals), però demanem respecte, intergració, vincle, cultura!!!
S’atèn els turistes en la seva llengua perquè obviament no entenen el català. Però que representa que he de fer davant dels que porten uns quants anyets i ni interés tenen?
Ningú ha d’obligar a ningú (tant de bo sorgís per iniciativa pròpia), però tampoc espero haver d’adaptar-me jo… vull dir… si no el parles, almenys esforça’t per entendre’l… És una qüestió de respecte i fins i tot de llibertat.