La professora, investigadora i traductora Fabiola Sofía Masegosa ha fet una ponència sobre l’habitatge a la diada andorrana a Prada de Conflent. En la seva aportació no presencial, ha exposat que els preus actuals de compra estan entre els 4.000 i 7.500 euros per metre quadrat i el lloguer està entre 1.100 i 1.600 euros al mes, segons figura a l’informe d’Estadística del 2024. Això fa que un habitatge de 80 metres quadrats pugui arribar a tenir un preu d’entre 320.000 i 600.000 euros, tot i que pot arribar a pujar en zones com la vall central o Ordino.
Aquesta “fase de tensió” en el que es troba el mercat immobiliari andorrà fa que hi hagi també diferències polítiques amb la implementació de mesures per intentar contenir la situació com la llei de mesures urgents, el programa d’ajudes al lloguer o la creació del registre d’habitatges buits, entre altres. En les enquestes d’opinió publica també es reflecteix un malestar creixent entre la població per les dificultats per accedir a un habitatge digne.
La reflexió d’Antoni Pol
L’arquitecte Antoni Pol durant la seva ponència. De fet, i recordant els 50 anys d’història que rodegen aquesta qüestió al país, ha mencionat que “el mercat és incapaç de resoldre per si sol la qüestió perquè les diferències entre l’oferta i la demanda són molt grans”. Entrant al detall, Pol ha explicat que el canvi de model econòmic tampoc afavoreix i fa que s’entri en diverses contradiccions, com ara voler desenvolupar-se amb un creixement il·limitat de l’economia i els serveis, on es requereix un increment de població per la necessitat de la mà d’obra, però volent-ho fer cap al sector de luxe amb atractius fiscals i qualitat residencial. “El mateix desenvolupament, deixat a l’autocontrol del lliure mercat, posa en risc de fallida per col·lapse, a l’objectiu mateix de desenvolupament, perquè no és sostenible” ha analitzat.
També ha mencionat que les persones assalariades requerides per constituir aquest sistema provoca una manca d’accés directe a l’habitatge a preus assequibles per l’adquisició de dobles residències i la construcció de pisos de lux, així com als lloguers especulatius, als de fons d’inversió o als apartaments turístics entre altres. Tota aquesta problemàtica genera una entrecreuada entre l’escassa oferta que pot oferir Andorra i la gran demanda internacional, actualment il·limitada. “És un problema de competitivitat econòmica que és incapaç de resoldre sol i només ho intentarà, marginalment, quan hi hagi un interès econòmic” ha incidit, recordant que, en cas de donar-se, la situació derivarà en una crisi de producte (tant quantitativa com qualitativa) que farà que la demanda baixi, tot i que l’oferta arribi a augmentar. També ha parlat sobre la manca de competitivitat dels habitatges de lloguer a preu assequible, els quals ha mencionat que no tenen cert nivell quantitatiu, qualitatiu i econòmic per competir en el mercat lliure. “No es produeix habitatge de primer residència suficient i es redueix la seva existència per l’augment de les rendes, la inflació o la reconversió de l’oferta cap productes rendibles” ha explicat. A més, ha recordat com els preus s’han disparat per l’excés de la demanda sobre l’oferta dels residents, on s’ha d’ajustar la realitat i la demanda interior.
