El Cicle d’Empresa Familiar Andorrana ha celebrat avui la 27a edició sota el títol ‘L’art de governar l’empresa familiar. Diversificar el negoci i bona governança’. El president de l’entitat, Daniel Aristot, ha subratllat el pes de les companyies familiars en l’economia andorrana tot destacant que “el teixit empresarial familiar gaudeix d’una bona salut al nostre país. Són empreses sanes que creixen, amb una tendència a redirigir els negocis, a diversificar i desenvolupar noves línies empresarials en diferents sectors”.
El president de l’EFA ha apel·lat a una “mirada a llarg termini” que han de fer les empreses davant “el gran repte de continuar evolucionant sense perdre l’essència”. En aquest sentit, ha reivindicat que la governança s’ha d’entendre com l’eina “per prendre les millors decisions”. I aquestes decisions tenen encara més pes “en un moment de canvis profunds com l’actual en què el país, i per extensió el teixit empresarial, ha de fer front a reptes com l’evolució del mercat laboral, l’acord d’associació, la reforma de les pensions, la manca d’habitatge o oferir uns serveis de qualitat”.
La jornada ha acollit la xerrada ‘Famílies empresàries en la societat del canvi’, a càrrec del soci i president de The Family Advisory Board i professor a IE Business School, Manuel Bermejo, i la taula rodona amb el CEO d’Horizont Family Company, Manuel Huerta. Bermejo ha posat en relleu que “Andorra és una economia on l’empresa familiar té un protagonisme enorme” i ha defensat que el que han de fer aquestes companyies és “pensar més enllà del benefici a curt termini”. Per la seva banda, Huerta ha reiterat la necessitat de diversificar: “s’ha de mantenir un llegat i un respecte” pel que s’ha fet i s’ha rebut, però “no hem de fer només el mateix perquè el món canvia”.
L’economista i conseller independent en empresa familiar i membre de Family Firm Institute, Sergio Rodríguez, en una intervenció al voltant de les claus de l’èxit per a una bona governança familiar, ha moderat una xerrada amb el chief strategy officer D’Or Joiers, Marc López, i el conseller delegat del grup Batallé, Josep Batallé, en la que s’han repassat les seves experiències en matèria d’innovació. Un dels aspectes que s’ha remarcat és que el conflicte és un element natural dins de qualsevol organització, especialment en l’àmbit familiar, ja que les persones tenen visions, opinions i interessos diferents. La clau, segons els ponents, no és evitar-lo sinó gestionar-lo adequadament.
La vàlua de cada generació
Una altra de les qüestions que s’ha evidenciat és que l’esperit empresarial no entén d’edats. Com a exemple, s’ha destacat el cas d’un dels socis fundadors d’Or Joiers, que amb 86 anys continua sent el principal motor creatiu de la companyia. En aquest sentit, també s’ha posat en valor el paper que històricament han tingut la gent gran, com per exemple la figura de les àvies en el bon funcionament de les empreses familiars. Sense saber-ho ni formalitzar-ho, han exercit sovint com el millor protocol familiar, actuant com a figures cohesionadores i de consens entre generacions.
Els experts han insistit igualment en la necessitat d’establir òrgans de govern ben definits i estructures de decisió clares, evitant la improvisació. Han defensat la importància d’organitzar reunions formals i espais específics per tractar qüestions empresarials, diferenciant-los dels entorns familiars i allunyant aquestes decisions de dinars o trobades familiars.
Durant la jornada també s’ha recordat que grans empreses han desaparegut per no haver estat capaces d’anticipar els canvis en els hàbits dels consumidors o les transformacions tecnològiques. Davant aquesta realitat, s’ha recomanat que siguin els mateixos empresaris, des dels seus òrgans de govern, els que incorporin aquests debats estratègics dins les agendes corporatives per preparar-se davant uns canvis que, segons s’ha exposat, es produeixen sovint en cicles aproximats d’uns 25 anys.
Els ponents han coincidit a destacar que les noves generacions arriben molt ben preparades i que és necessari donar-los oportunitats executives reals, evitant càrrecs simbòlics o de transició com vicepresidències o direccions adjuntes que no comportin capacitat efectiva de decisió.
Amb tot, les experiències compartides han mostrat que no existeix un únic model d’èxit ni una única fórmula de governança. Les empreses familiars d’èxit acostumen a mantenir estructures financeres prudents i adopten models de govern adaptats a la seva realitat concreta. Tot i això, s’ha remarcat la importància de tenir en compte el paper real que exerceixen els familiars dins de l’empresa a l’hora de distribuir les accions, evitant possibles situacions de bloqueig accionarial. Aquestes diferències, segons s’ha apuntat, poden equilibrar-se posteriorment mitjançant altres mecanismes de repartiment patrimonial familiar.
Finalment, els participants han coincidit a subratllar la importància de l’emprenedoria i de la diversificació com a motors indispensables per garantir el creixement, l’adaptació i la continuïtat de les empreses familiars en el futur.
