La presidenta de la Trobada Empresarial del Pirineu, Montse Pujol, ha clausurat la 37a edició de l’esdeveniment amb una reflexió sobre els grans reptes que afronten les empreses en un context marcat per la transformació del nou mapa econòmic mundial. Pujol ha destacat que les jornades han servit per generar debat, qüestionar certeses i aportar noves eines per entendre un entorn cada vegada més complex.
En el seu discurs de cloenda, ha reconegut que la pregunta que ha vertebrat aquesta edició continua oberta, però ha assegurat que les diferents ponències han permès als assistents ampliar la mirada sobre els canvis que estan redefinint l’economia global. “Després del que hem escoltat aquests dies, tinc la sensació que la pregunta encara està oberta, però també que hem après que el món és molt complex”, ha afirmat.
La presidenta de la trobada ha destacat que les aportacions dels diferents experts han ajudat els participants a sortir de la rutina del dia a dia empresarial i a plantejar-se qüestions que fins ara potser no s’havien formulat. Segons ha explicat, més enllà d’aportar respostes, les jornades han servit per generar noves preguntes i revisar algunes certeses que es donaven per fetes.
Pujol també ha subratllat el pes creixent de la geopolítica en la presa de decisions empresarials. En aquest sentit, ha remarcat que els conflictes internacionals, els canvis en les relacions comercials i les tensions globals tenen cada vegada més impacte en l’activitat de les empreses. “La geopolítica entra cada vegada més a les nostres empreses, i per això, és important entendre què està passant al món”, ha assenyalat.
Durant la seva intervenció, la presidenta ha fet referència també a la intel·ligència artificial, una de les qüestions més presents al llarg de les jornades. Tot i la rellevància de les noves tecnologies, ha recordat que darrere de qualsevol procés de transformació continuen havent-hi les persones. “Fa dies que parlem d’intel·ligència artificial, però també hem parlat que darrere de la IA hi ha persones”, ha destacat. Segons ha afirmat, les eines evolucionen constantment, però aspectes com el criteri, la capacitat de decisió i l’actitud continuen depenent de les persones. Per això, ha advertit del risc d’acomodar-se en un context de canvis accelerats.
En el tram final de la seva intervenció, ha assegurat que els assistents marxen de la trobada amb “millors preguntes” i amb noves reflexions que hauran de traduir-se en decisions concretes dins les seves organitzacions. “Durant uns dies hem après i debatut, però ara això s’acaba. Dilluns cadascú tornarà a la seva acció i serà allà on aquestes reflexions tindran sentit”, ha conclòs. Amb aquest missatge, Pujol ha tancat una edició marcada per l’anàlisi dels canvis geopolítics, tecnològics i econòmics que estan redefinint l’escenari global, fent una crida als empresaris a convertir les idees compartides durant les jornades en accions capaces de generar valor i oportunitats.
La creixent influència de la geopolítica en les decisions empresarials confirma una realitat que fa temps que defenso: avui és impossible analitzar l’economia sense comprendre l’entorn geopolític.
Les cadenes de subministrament, l’energia, la tecnologia, els fluxos d’inversió i la regulació estan cada vegada més condicionats per rivalitats estratègiques, conflictes regionals i canvis en l’equilibri de poder mundial.
Al mateix temps, la intel·ligència artificial està transformant la manera de treballar i competir. Tanmateix, la tecnologia per si sola no garanteix millors decisions. El criteri, l’experiència, el lideratge i la capacitat d’anticipació continuen sent atributs essencialment humans.
Les empreses que siguin capaces de combinar intel·ligència tecnològica amb intel·ligència estratègica estaran millor posicionades per afrontar un entorn marcat per la incertesa, la velocitat del canvi i la competència global.
La geopolítica ja no és un risc extern. S’ha convertit en un element central de la gestió empresarial i de la creació de valor.
En aquest nou escenari, la capacitat d’interpretar els canvis geopolítics, anticipar tendències i adaptar-se amb agilitat serà un factor determinant per a la competitivitat i la sostenibilitat de les organitzacions. Entendre el món ja no és només una qüestió de cultura general; és una necessitat estratègica per liderar, invertir i créixer amb èxit.
La EU es decrepita, desindustrialitzada i desfasada
En quin punt està Europa avui o no voleu veure-ho? Un continent cada vegada més tensionat, amb una distància creixent entre les decisions de les institucions i la realitat que viuen els ciutadans.
Una Europa ofegada per la burocràcia i per unes decisions econòmiques i energètiques que han acabat repercutint directament en el cost de la vida, la pèrdua de competitivitat i les dificultats creixents de les famílies.
En aquest context, el debat sobre la immigració i la capacitat real d’absorció dels països s’ha convertit en un dels grans eixos polítics a Europa. No és un cas puntual: és un fenomen present en diversos estats, amb impacte directe sobre l’habitatge, els serveis i la cohesió social.
El que ha passat aquests últims dies a Belfast (Irlanda del Nord) n’és un exemple recent de la tensió acumulada. Després d’un incident violent greu, es van produir diverses nits d’aldarulls, amb incendis, enfrontaments amb la policia i atacs en alguns barris. És un reflex més d’un clima social que en determinades zones d’Europa està cada vegada més tens.
A Irlanda, al Regne Unit, a França o a Alemanya, la pressió sobre l’habitatge i els serveis públics ja és un debat central. Quan el creixement demogràfic supera la capacitat del sistema, les tensions apareixen.
I aquí, a Andorra, passa exactament el mateix en proporció al país: creixement ràpid, pressió sobre l’habitatge i dificultats per absorbir el canvi sense generar desequilibris.
Vols que continuï?
El problema de fons és clar: Europa i també Andorra estan gestionant canvis molt ràpids amb estructures lentes, i això genera cada vegada més desajustos entre la realitat i la política.
Mentre altres potències avancen en tecnologia i indústria, aquí el debat sovint arriba tard i reacciona en lloc d’anticipar.
I això és el que molta gent ja percep: un sistema que va sempre un pas per darrere de les seves pròpies conseqüències.
Si aquesta tendència no canvia, el risc és clar: una deriva cap a una tensió social cada vegada més gran, tant a Europa com aquí a Andorra. Un model que, si no s’ajusta a temps, pot acabar generant fractura social, desigualtats creixents i una sensació generalitzada d’injustícia.
En el cas d’Andorra, això s’agreuja per un model econòmic molt obert i atractiu, especialment per capitals externs i economies digitals. En aquest context, es percep una manca de transparència suficient i un marc fiscal excessivament flexible, fruit de decisions polítiques que han anat modelant el sistema al llarg del temps. Això ha beneficiat determinats sectors econòmics i perfils d’activitat, alhora que ha generat el debat sobre si el model respon realment a l’interès general o a interessos concrets en moments determinats. Tot plegat alimenta la percepció creixent que no tothom opera amb les mateixes condicions, i això té conseqüències socials a mitjà i llarg termini.
PD. Naturalment que evita posicionar-se, per diplomàcia i ètica, deu pensar QUAN ENTREU JA US O TROBÀREU, A DEIXAT ANAR ALGUNA NO MOLT ESTIMULANT SOBRE LA EU