El projecte de llei per aixecar progressivament les pròrrogues dels contractes de lloguer entra en la fase final de redacció amb la perspectiva d’entrar-la a tràmit parlamentari cap al 14 o el 16 de març, el text de la qual planteja la possibilitat d’aplicar increments de fins al 6% anual més l’IPC en determinats contractes. La ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol, ho ha avançat aquest dijous al Consell Econòmic i Social, tot reiterant que busca ser una mesura garantista per tothom. “Ara per ara no està tancat, però és en funció del preu. Els que s’estan cobrant a un preu més baix, es podran apujar com a màxim un 6% cada any, durant els pròxims cinc anys de contracte, més IPC. En funció del preu. Els més baixos, els que tenen un preu més alt, es podran apujar un 1% més l’IPC. Per tant, s’ha de veure el preu del contracte”, ha assegurat Marsol.
La ministra ha explicat que el Govern aposta per una desintervenció gradual i garantista. Actualment, hi ha aproximadament 20.000 contractes prorrogats i la intenció és aixecar aquestes pròrrogues de manera esglaonada durant quatre anys, a un ritme aproximat d’un 25% anual. L’objectiu és evitar una liberalització sobtada que provoqui un xoc en els preus.
Un cop s’aixequi la pròrroga, els nous contractes podran experimentar increments anuals durant cinc anys, però sempre dins de límits prefixats. El percentatge màxim, que pot arribar fins al 6% més l’IPC, s’aplicaria sobretot als contractes amb rendes més baixes inferiors als 7 euros per metre quadrat. Segons la ministra, encara hi ha contractes a 4 euros el metre quadrat, molt allunyats dels valors actuals de mercat. Cada any es podria aplicar l’augment corresponent, però sense que es pugui concentrar tota la pujada de cop.
La titular d’Habitatge ha defensat que el sistema introdueix garanties perquè, fins i tot en cas de canvi de llogater, no es puguin aplicar increments superiors als límits establerts. La voluntat declarada és afavorir la continuïtat dels inquilins actuals i evitar pràctiques especulatives.
Des del Sindicat de l’Ensenyament Públic, Sergi Esteves, ha valorat positivament que s’estableixin topalls i mecanismes progressius, però ha insistit en la necessitat de reforçar els instruments de control abans del 2027, incloent-hi un registre de la propietat que permeti verificar els preus anteriors i evitar que el compliment de la norma depengui únicament de la denúncia dels llogaters. “Que no s’hagi de dependre només que la gent denunciï, perquè a vegades la gent no té la prou informació per poder denunciar, perquè no sap a quin preu estava antigament aquell pis i si l’estan aplicant un augment desmesurat fora de llei o no”, ha exemplificat.
El text encara no està definitivament tancat i el Govern preveu presentar-lo a tràmit parlamentari a mitjan març. Amb increments que poden arribar fins al 6% anual més l’IPC durant cinc anys, una pujada total d’entre el 25% i el 30%.
