A la Massana, el model de cessió a llarg termini ja ha començat a prendre forma: els pisos de lloguer assequible projectats a la sortida del poble —connectats amb l’Aldosa mitjançant un ascensor— es gestionaran de manera privada amb una concessió de 70 anys per als operadors que guanyin el concurs. Si les obres no s’executen abans del 2027, el terreny retornarà al comú. Aquest precedent, però, no implica que els habitatges públics passin automàticament a règims de venda.
Des del Govern puntualitzen que, fins ara, cap pis del parc de lloguer assequible no ha estat venut. Tot i així, l’executiu admet que en determinades promocions on quedin pisos buits —sempre amb excepció del cas d’Encamp— es podria estudiar la venda d’unitats. Aquesta possibilitat, subratllen, només s’obriria sota condicions molt estrictes.
La directora de l’Institut Nacional de l’Habitatge, Marta Alberch, recorda que els programes de venda dins del parc públic “han existit i existiran”, però insisteix que cal blindar-los contra qualsevol deriva especulativa. “Tot allò que formi part del parc públic de venda no pot acabar mai al mercat lliure perquè algú en tregui un benefici econòmic”, afirma.
Per garantir-ho, l’INH treballa amb diverses restriccions: cessions d’ús de 75 anys, límits de preu vinculats a l’IPC acumulat o la possibilitat de vendre només a persones que compleixin requisits específics. Són fórmules, expliquen, que poden coexistir amb el lloguer, però sempre amb limitacions clares per preservar la funció social de l’habitatge públic.
