Amb l’entrada en vigor de la nova llei òmnibus 2, establir la residència passiva a Andorra pot arribar a exigir una inversió d’un milió d’euros, una quantitat que dobla la que demanen altres països europeus amb fiscalitat favorable.
La diferència es fa palesa si es mira el context internacional. Portugal permet accedir al seu règim fiscal amb una inversió de 500.000 euros i l’obligació de residir-hi només set dies l’any. Grècia manté aquest mateix llindar en zones com Atenes, tot i que el redueix fins als 250.000 euros en àrees amb menys pressió immobiliària. Itàlia, per la seva banda, també fixa el requisit en mig milió.
Per sota d’aquestes xifres se situen Malta i Xipre, que ofereixen permisos de residència a canvi d’inversions immobiliàries d’entre 200.000 i 300.000 euros.
Andorra, entre les residències passives més cares del sud d’Europa
El Principat només queda per darrere de casos com Suïssa i Liechtenstein, que no disposen d’un programa estàndard de Golden Visa. En aquests països, els permisos s’atorguen sota demanda i segons acords fiscals específics; és a dir, les autoritats decideixen cas per cas en funció del perfil i de la contribució de l’interessat, tal com recull ATV.
Malgrat aquest enduriment, les dades apunten que l’interès pel país es manté. El volum de sol·licituds de residència passiva continua estable, fet que indica que, tot i l’augment de costos i les noves restriccions, Andorra segueix sent percebuda com una destinació competitiva dins el mercat internacional de mobilitat de grans patrimonis. Fins i tot hi ha hagut queixes per la falta de noves quotes que permetin més residències passives ja que Govern va aturar el programa fins que tot el procés de canvi de requisits estigués en vigor.
Oferta, demanda i recursos disponibles. Em sorprèn que Malta ho tingui tan baix.