Espanya ha avisat que aplicarà a la frontera amb Andorra el permís Entry/Exit abans de la data màxima. En concret, en comptes de l’abril del 2026 es farà el 2 de febrer. Aquest permís serà imprescindible per moure’s per la zona Schengen. El canvi de dates és crucial. A l’abril, la temporada d’hivern es pot dinar per pràcticament acabada. A principis de febrer es troba en el punt àlgid. Es calcula que el 30% dels temporers contractats estan afectats per la mesura i, per tant, a partir del 2 de febrer no podrien travessar la frontera hispanoandorrana en trobar-se de forma irregular a Europa en l’espai Schengen.
I per què afecta gairebé un de cada tres contractats per les empreses andorranes? En realitat, es tracta d’un càlcul fet per les patronals dels diferents sectors, tot i que en l’esquí l’afectació és mínima. Es preveu que un 30% dels temporers contractats no ha retornat al seu país després d’haver fet la passada temporada. Per tant, continuen dins de l’espai Schengen sense permís perquè l’autorització expirava quan acabava el contracte. Aquells que, tenint en compte que la gran majoria dels temporers són sud-americans, no han retornat al seu país no podran demanar la Visa Schengen que requereix el nou sistema de control europeu Entry/Exit perquè es troben a Europa de forma irregular.
La neu, poc afectada
L’afectació és molt important en hoteleria i restauració i molt menor en el negoci de la neu en tots els seus aspectes. El motiu és troba en el fet que la gran majoria de temporers que fan l’hivern a Andorra retornen a sud-Amèrica a l’estiu (allà és hivern) per fer la temporada de neu. En canvi, un percentatge important en altres sectors aprofita per treballar la temporada d’estiu a Europa o simplement quedant-se de vacances o buscant feina en algun país de la UE.
Es confia, segons fonts properes al cas, que Govern aconsegueixi que Espanya passi la data obligatòria a l’abril i salvar així la temporada. Per a l’any vinent ja es treballa en la contractació en origen que no estaria afectada per aquesta limitació. Una solució alternativa és que les empreses afectades recuperin els currículums que van arribar de països sud-americans i que van ser descartats perquè ja es disposava del personal necessari amb treballadors que encara es trobaven a Europa.










Total res. No és més que un advertiment perquè feu les coses ben fetes, com fa molt de temps que heu deixat de fer, per abanderar el país amb unes pràctiques poc digeribles pels veïns, que ja n’estan prou farts de veure com aquí, tot i els tocs d’atenció, es continua fent “l’andorrà” o “el pagès” (com se li vulgui dir).
Aquesta temporalitat, acompanyada de tanta il·legalitat, amb el consentiment i la complicitat dels que tots sabem, ha anat creixent fins arribar a un punt de falta de respecte cap als veïns i, sobretot, cap al mateix país que us dona sosteniment. I tot això sense ni tan sols mencionar els youtubers descarats i maleducats que, des d’aquí, tiren pestes contra el seu propi país, fent d’Andorra el bressol dels evasors protegits, i tot plegat amb una falta d’ètica i diplomàcia abrumadora.
En tot cas, tant Govern com empresaris del país, si no sabíeu —o no volíeu saber— quin podia ser el resultat de les males pràctiques, especialment d’anar traspassant il·legals a on no pertoca, ja sabeu quines poden ser les conseqüències. Qui vulgui mà d’obra a meitat de preu i sense paperassa, que es faci responsable —de la seva pròpia butxaca— de les males pràctiques, tant per part empresarial com per part de Govern.
P.D. Reconèixer que es treballa amb un 30% de temporers irregulars i, alhora, haver fet tant teatre durant aquests últims anys, girant la vista cap a un altre costat, diu molt poc a favor de tots els implicats.
Andorra, com tots els països, necessita treballadors d’altres llocs, sí, però fer de la temporalitat, la precarietat i la il·legalitat la seva bandera és portar el país al precipici i al col·lapse econòmic. Tot això ha deixat la gent del país desprestigiada, infravalorada i menyspreada, fins al punt que de quatre joves, tres ja no tenen futur aquí, i la gran majoria no torna pel poquíssim que se’ls ofereix.
Aquest és l’èxit de l’obertura econòmica. I sense entrar en matèria d’habitatge, que seria un no acabar.
Un gran resultat i una visió de país exemplar. Sí senyor.
Molt bé,és tal qual ho dius.felicitats..
Ja se li trobarà la volta, tranquils…