El Principat ha experimentat entre el 2020 i el 2024 un creixement demogràfic del 12,3 %, un fet que ha accentuat la pressió sobre el mercat immobiliari, amb una demanda d’habitatge molt superior a l’oferta disponible. Aquesta situació, sumada a la limitació de sòl urbanitzable, ha provocat un augment sostingut dels preus tant de compra com de lloguer, amb un increment del preu del metre quadrat de gairebé un 30 % durant l’últim any. Davant d’aquest escenari, el president del Col·legi d’Agents i Gestors Immobiliaris, Gerard Casellas, ha alertat durant la seva intervenció a la 38a Diada andorrana a la 57a UCE que algunes mesures institucionals adoptades, com la pròrroga dels contractes de lloguer o la mobilització d’habitatges buits, han tingut efectes adversos: han generat desconfiança entre els propietaris, que opten per no posar nous habitatges al mercat o bé retirar-los del lloguer per evitar quedar sotmesos a futures restriccions.
Davant d’aquest escenari, Casellas ha defensat la necessitat d’una planificació urbanística sostenible, basada en els límits reals del territori i amb una estratègia a llarg termini que combini creixement econòmic i accés a l’habitatge. També ha fet una crida a la col·laboració entre institucions, sector privat i ciutadania, tot subratllant que el repte de l’habitatge no es pot resoldre només amb mesures d’urgència, sinó amb una implicació col·lectiva i una visió de futur que garanteixi la qualitat de vida al país. “La població d’un país és la conseqüència directa del seu model productiu i formatiu” ha recordat.
El professor d’enginyeria, Alan Ward, també ha participat a la jornada amb la conferència ‘Keetwonen: una resposta a les necessitats d’habitatge a Andorra?’, on ha exposat que l’ús de contenidors marítims adaptats com a habitatge pot ser una solució tècnica viable i de ràpida implantació davant la crisi dels lloguers al país. Tot i això, ha advertit que aquest model presenta limitacions importants, com el cost elevat de la calefacció a causa del mal aïllament tèrmic, la necessitat d’infraestructures complementàries i possibles problemàtiques socials derivades de la percepció d’habitatge de “segona categoria”. Ward ha conclòs que pot ser una mesura temporal efectiva, però difícilment una solució a llarg termini.
Una altra xerrada que ha tingut lloc al matí ha anat a càrrec de la directora de l’Institut Nacional de l’Habitatge, Marta Alberch, qui ha remarcat que l’accés a l’habitatge és una de les principals preocupacions socials al país. Ha detallat els avenços en la creació del parc públic d’habitatge, que actualment es troba estructurat en dos grans programes: habitatges de protecció pública (HPP) i habitatges a preu assequible (HPA). Ha destacat que, tot i que el programa HPP ha beneficiat 29 persones, encara hi ha una cinquantena en llista d’espera, mentre que l’HPA, amb 51 famílies ja adjudicatàries, preveu arribar a més de 400 habitatges el 2027.
Un altre moment destacat del matí ha estat la participació del conseller general de la Unió Internacional de Notariat, Joan Carles Rodríguez. Durant la seva intervenció titulada Llei Òmnibus: de ‘justa indemnització’ a ‘compensació econòmica’, ha alertat que la cessió obligatòria d’habitatges buits prevista a la Llei Òmnibus suposa una expropiació encoberta que vulnera el principi constitucional de “justa indemnització”, substituint-lo per una “compensació econòmica” fixada unilateralment pel Govern. Ha advertit que aquest procediment pot ser inconstitucional i molt costós per a l’administració. Rodríguez també ha criticat la retroactivitat dels requisits per considerar un habitatge com a buit i desatès, i ha posat en dubte la constitucionalitat del procés. A més, ha remarcat que la compensació econòmica no garanteix un rescabalament just.
