Un nou estudi elaborat per l’investigador Lluc Sasplugas sota el segell d’Andorra Recerca + Innovació posa al descobert la realitat laboral i residencial dels treballadors estacionals al Principat. L’informe assenyala que s’ha passat d’una migració expansiva a un sistema institucionalitzat i estructural sense millores clares en la protecció social.
El perfil tipus correspon a un home de 30 anys, de nacionalitat argentina en un 42,5% dels casos, que recala principalment en l’àmbit de l’hostaleria o a les pistes d’esquí. Tot i que gairebé la meitat compta amb estudis superiors, s’ocupen de tasques no qualificades amb un poder monosòdic dels ocupadors.
Saris mitjans i una penalització salarial de fins a 600 euros
El salari mensual mitjà dels temporers se situa en els 1.604 euros, amb diferències clares segons el sector d’activitat. Mentre que a les pistes s’assoleixen els 1.703 euros, el personal de l’hostaleria percep de mitjana 1.557 euros.
L’estudi revela l’existència d’una penalització salarial per a aquest col·lectiu. A igualtat de condicions i hores, un temporer pot cobrar entre 200 i 600 euros menys que la resta de la població, un diferencial que augmenta a mesura que creix la qualificació professional.
Aquesta bretxa ve agreujada per la temporalitat contractual, que impedeix fer una carrera professional sòlida i progressar dins de les empreses del sector turístic.
Autonomia laboral reduïda i una alta dependència de les hores extres
Un 36% dels treballadors enquestats admet tenir molt poca o cap autonomia sobre com desenvolupar la seva feina diària. Tot i això, la pràctica totalitat s’implica en jornades intenses pel principal objectiu de la seva arribada: estalviar diners.
Fins a un 80% del col·lectiu fa hores extres, de les quals un 67% considera que estan ben remunerades, mentre que un percentatge menor afronta situacions irregulars. Només un 20% dels temporers assegura no realitzar hores extraordinàries durant la campanya.
