El conflicte obert entre Iran i Israel ha provocat un nou terratrèmol als mercats energètics globals. Després dels atacs israelians sobre instal·lacions militars i nuclears iranianes, el preu del petroli Brent es va disparar entre un 7% i un 11%, assolint màxims de les darreres setmanes i situant-se al voltant dels 74 dòlars per barril.
Tot i això, en els últims dies, el mercat ha viscut una certa correcció a la baixa, gràcies a missatges de desescalada provinents de Teheran.
Els analistes internacionals coincideixen que l’evolució del conflicte tindrà un paper clau en la futura cotització del petroli. Si la crisi es manté continguda i no afecta infraestructures estratègiques com l’Estret d’Ormuz —per on circula gairebé un terç del petroli mundial—, els preus podrien estabilitzar-se en una forquilla d’entre 75 i 80 dòlars el barril.
En canvi, si el conflicte escala i afecta terminals petrolieres com Kharg Island, o si Iran decideix bloquejar el pas marítim, el preu del cru podria enfilar-se fins als 90 o fins i tot els 130 dòlars, segons apunten informes recents de Financial Times i The Economist.
A més de l’impacte directe en el preu del barril, la tensió geopolítica també ha incrementat els costos de transport marítim i les primes de risc associades al comerç d’energia, factors que contribueixen a mantenir els preus elevats encara que no hi hagi interrupcions en el subministrament.
I això com es tradueix a la nostra butxaca? Si el petroli puja 10 dòlars per barril, el preu del litre podria pujar entre 4 i 8 cèntims a la gasolinera a Andorra. Si es manté la pujada durant setmanes, el preu a les estacions s’ajustarà. Però si és una pujada puntual, potser ni la notarem. A Andorra, el litre de gasolina costa ara entorn dels 1,45–1,50 euros, però si el Brent arriba als 90–100 dòlars, podríem veure valors més propers a 1,60–1,65 euros, especialment si també puja el gasoil i augmenten els costos logístics.
Els bancs centrals observen amb preocupació l’evolució del conflicte, ja que una pujada sostinguda del petroli podria alimentar una nova onada d’inflació i frenar les expectatives de rebaixa de tipus d’interès als Estats Units i Europa.
Per ara, el mercat manté la calma relativa, tot i que amb una alta sensibilitat a qualsevol moviment inesperat. Els propers dies seran clau per veure si es consolida l’estabilització o si, al contrari, entrem en una nova fase de volatilitat energètica global.
