El president de l’Empresa Familiar Andorrana Daniel Armengol ha alertat dels perills que corren els negocis andorrans pel constant creixement econòmic del país que atreu cada vegada més inversors forans. Armengol ha indicat que hi ha el risc que passi com amb els terrenys on multinacionals o gent rica de l’exterior ha acabat comprant importants quantitats que han derivat en el nou boom del totxo. S’alerta d’una possibilitat real que ara que s’ha posat fre a les noves construccions els especuladors vagin a per les empreses. I ha recordat que bona part de les més importants són familiars.
Armengol ha mostrat inquietud pel fet de deixar empreses del país en mans de propietaris estrangers que no tenen un vincle emocional o d’identitat amb el Principat. “Hi ha una tendència creixent amb la venda d’actius a inversors estrangers. Ja s’està veient en el sector immobiliari, i podria passar també en l’àmbit empresarial si no es dona prou estabilitat i perspectiva a les famílies empresàries” ha assenyalat.
Diferents models de negoci
Armengol ha recordat que els empresaris nacionals pensen també en clau país, mentre que els forans ho fan només pel benefici. “És molt més difícil pactar coses amb gent si l’actor principal o propietari d’una empresa andorrana no és una família arrelada al país. Molt sovint les empreses familiars andorranes fan pactes de benevolència que no sempre responen a criteris purament econòmics, i això no passa quan els actors són multinacionals. Pensem que el que està passant amb els terrenys pot acabar passant amb altres empreses.”
La solució que planteja l’Empresa Familiar és similar a l’aplicada al País Basc. Es tracta de garantir estabilitat jurídica i perspectiva a les empreses familiars. Segons Armengol, sense aquestes mesures serà “normal que apareguin actors internacionals” que podrien condicionar la gestió de sectors clau de l’economia andorrana.
Si compran…es perque l andorrà esta venent.
O perquè n’està fins els coll….. dels polítics, dels funcionaris I les traves administratives. (Auditories, igualtats de gènere i exigències sindicals de multinacional).
Lo logic es vendre i ja us ho fareu…..
Desde que hem passat de cinc a tres bancs, es passen el porró i les condicions s’han endurit molt.
Tenir una empresa avui es una acte de proesa.
Es molt tentador vendre.
Els empresaris andorrans tenen por de que Andorra deixi de ser una PLUTOCRACIA a les seves mans par passar a les mans de fora