L’entitat financera Andbank ha consolidat la seva estratègia internacional com a pilar de resiliència davant la conjuntura global actual. El seu conseller delegat, Carlos Aso, destaca que l’accés al Banc Central Europeu ja està resolt per a la institució.
En aquest sentit, Carlos Aso afirma que Andbank és l’entitat que menys necessita la ratificació de l’Acord d’Associació amb la Unió Europea. L’expansió prèvia a mercats com Espanya, Luxemburg i Mònaco permet al banc operar amb independència d’aquest pacte polític.
Impacte de la internacionalització i beneficis a la Unió Europea
Així mateix, el directiu subratlla que el grup genera 40 milions d’euros de benefici a l’estranger. Segons Aso, “guanyar fora ens permet invertir aquí i beneficiar tota la societat andorrana“. D’aquesta xifra global, 30 milions provenen directament de l’activitat dins la Unió Europea.
Andbank tanca el 2025 amb un benefici de 50,6 milions d’euros i creixement rècord del volum de negoci
Andbank ha tancat l’any 2025 amb un benefici de 50,6 milions d’euros, un increment del 10% respecte al 2024. El...
D’altra banda, l’entitat descarta aplicar plans de contingència especials davant la inestabilitat geopolítica o el conflicte a l’Orient Mitjà. El model de banca privada d’Andbank permet gestionar la volatilitat dels mercats sense activar mesures de defensa addicionals.
Gestió de la volatilitat en el sector de la banca privada
A més, el paper del banc consisteix a transmetre calma i assessorar els clients sobre possibles ajustos en les seves inversions. Aso assegura que el negoci de la banca privada està “bastant neutralitzat amb els efectes positius i negatius” dels conflictes internacionals.
Finalment, la institució manté un avantatge competitiu de deu anys gràcies a la seva internacionalització diferenciada respecte als seus competidors. L’estat actual de les filials assegura una posició sòlida per absorbir els impactes derivats del context econòmic mundial.
No és independència. És anticipació.
Mentre el debat sobre l’Acord d’Associació amb la UE continua obert, algunes entitats ja han resolt el problema abans que arribi.
No per posició política,
sinó per estratègia.
Fa anys que van entendre una cosa clau:
el veritable risc no és l’entorn… és dependre’n.
Quan una part rellevant del benefici es genera fora del mercat domèstic, especialment a la Unió Europea,
no només es diversifiquen els ingressos,
es redueix el risc estructural.
En un context on la geopolítica condiciona cada vegada més l’economia,
l’avantatge no és resistir el canvi,
sinó haver-hi arribat abans.
Conclusió:
El debat no és qui necessita l’acord,
sinó qui ja ha construït un model que funciona fins i tot sense ell.
I això, en el sistema financer actual, marca la diferència.