Alberch defensa el parc públic com a solució a la desintervenció del mercat de lloguer

La directora de l'Institut Nacional de l'Habitatge diu que les cartes que envien els propietaris s'adeqüen a les lleis vigents

La directora de l'Institut Nacional de l'Habitatge, Marta Alberch, en la roda de premsa en les instal·lacions de l'Institut Nacional de l'Habitatge.

La directora de l'Institut Nacional de l'Habitatge, Marta Alberch, en la roda de premsa en les instal·lacions de l'Institut Nacional de l'Habitatge.

L’Institut Nacional de l’Habitatge proposa el parc públic com a solució principal. Aquesta mesura busca pal·liar els efectes de la desintervenció del mercat. La institució aposta per incrementar l’oferta d’immobles destinats al lloguer. També preveu una flexibilització de requisits per accedir a aquests pisos.

En aquest sentit, les consultes a l’Institut Nacional de l’Habitatge s’han disparat. Només durant el primer semestre, gairebé superen les xifres de tot l’any passat. La causa principal són les cartes dels propietaris enviades als inquilins. La directora de l’entitat, Marta Alberch, analitza la situació actual en una entrevista a RTVA.

L’impacte de les lleis vigents i l’impuls del parc públic

D’altra banda, les notificacions actuals compleixen la normativa establerta. “Ara mateix, les que estem rebent, agradi o no, s’adeqüen a les lleis vigents”, afirma Marta Alberch. Aquesta realitat genera molta incertesa i preocupació entre els residents afectats.

Tot i això, la directora recorda que existeixen alternatives viables. “Jo entenc que és molt angoixant rebre la carta, però hi ha l’opció del parc públic”, subratlla la directora de l’INH. L’objectiu és oferir unes 400 solucions habitacionals l’any 2027.

Noves condicions d’accés per a sol·licitants vulnerables

Així mateix, l’accés a aquests habitatges serà molt més obert. Moltes famílies podran sol·licitar l’ajuda sense destinar el 30% dels ingressos al lloguer. “El registre l’hem anat actualitzant per intentar donar resposta al màxim de situacions possibles”, explica Alberch.

Finalment, aquest enfocament cap als sol·licitants desfavorables ha donat bons resultats. El percentatge d’acceptació de les demandes ha augmentat notablement. En només un any, aquesta xifra ha passat del 23% al 32%. Aquesta dada confirma l’eficàcia de les noves mesures implementades.

Exit mobile version