La Corte Suprema de Justicia d’Argentina va deixar ferma l’extradició d’un exfuncionari del règim chavista buscat per Interpol que està acusat d’haver blanquejat uns cinc milions de dòlars mentre exercia com a directiu de l’empresa estatal Petróleos de Venezuela (PDVSA). La xarxa chavista va rentar uns 2.000 milions de dòlars a BPA provinents de l’expoli de l’empresa. Els directius cobraven suborns a BPA, amb comptes oberts a nom de socitats fantasma, per concedir obres públiques multimilionàries. Els subornadors, també chavistes, tenien comptes fantasma igualment al banc dels Cierco i feien tota l’operativa dins de l’entitat. Si els Estats Units no haguessin fet caure el banc mai s’hauria descobert la màquina de rentar diners del règim chavista a BPA.
El fugit és Luis Abraham Bastidas Ramírez, en recerca per la Batllia després que es descobrís que funcionaris chavistes havien utilitzat BPA per rentar milions originats en la corrupció. S’amagava a l’Argentina des del 2015 i va ser localitzat a Córdona on regentava un quiosc i la seva dona una perruqueria. Volien passar desapercebuts.
L’exfuncionari havia estat detingut el 2018 per la División Investigación Federal de Fugitivos de la Policía Federal a Córdoba, després de tasques d’intel·ligència criminal que van permetre localitzar-lo.
Tramitació judicial
La causa va quedar en mans del Juzgado Federal N° 3 de Córdoba, a càrrec de Miguel Hugo Vaca Narvaja. El buscat es va negar a ser extradit perquè temia per la seva vida i la seva integritat física si Andorra l’enviava a Venezuela. També va sol·licitar a Argentina ser reconegut com a refugiat polític.
Inicialment, el jutge va denegar la sol·licitud per defectes formals, però el 2020 la Corte Suprema de Justicia va anul·lar aquella decisió. L’octubre del 2021 el jutjat va declarar procedent l’extradició per blanqueig provinent de la corrupció. La defensa va apel·lar i la Procuración General va aconsellar ratificar la sentència.
Confirmació definitiva
Els jutges Horacio Rosatti, Carlos Rosenkrantz i Ricardo Lorenzetti van confirmar aquest dijous la decisió. La defensa es va queixar perquè Andorra no havia descrit clarament els fets imputats al veneçolà, però la Cort va indicar que aquesta qüestió ja havia estat resolta pel jutge de Córdoba.
El màxim tribunal del país va assegurar que Andorra va informar que el delicte precedent en què es fonamenta la imputació per blanqueig d’actius era “recepción de sobornos a directivos de PDVSA que mediaban en la adjudicación de obra a determinadas empresas a cambio de un precio”.
Per això, no és necessari incorporar més exigències sobre la prova del procés estranger que sosté la imputació, ja que en les causes d’extradició no es discuteix la responsabilitat del buscat en els fets. La defensa també havia plantejat la prescripció dels fets, però la Corte Suprema va rebutjar aquest argument.
Com en tots els processos d’extradició, la Corte Suprema actua com a tribunal de revisió de la decisió del jutge intervinent, i l’última paraula la té ara el Govern argenti, que haurà de decidir si l’envia o no al Principat d’Andorra.