L’advocat Josep Parramon Llavet, en la seva qualitat d’apoderat, va sol·licitar a l’estiu del 2021 la suspensió de pagaments i fallida de la societat Soho Chic, SL. La Batllia al setembre d’aquell any va concedir un termini de 8 dies a la societat Soho Chic, SL per tal que “acredités documentalment la situació dels seus comptes bancaris del darrer any; l’existència dels deutes, amb indicació de l’import i del creditor; i, la situació de la societat, amb indicació de si tenia activitat mercantil, contracte d’arrendament de local, treballadors en plantilla, l’estat del pagament de les nòmines i de les cotitzacions socials, així com dels negocis titularitat de la mercantil”. S’especificava que “si en el dit termini no ha aportat la documentació requerida, se la tindrà per voluntàriament desistida de les presents actuacions, procedint-se a l’arxivament definitiu de les presents actuacions, sense efectuar cap més altre tràmit”.
El Servei de Nuncis va informar que no havia pogut localitzar Josep Parramon Llavet per efectuar la notificació d’aquesta providència i va ser publicada al BOPA. El 22 de desembre del 2023, Parramon sol·licitava de nou la declaració de la fallida de la mercantil, però es va rebutjar perquè estava arxivada des de feia més de dos anys. Es va entrar en un procediment de recusació perquè l’advocat considerava que hi havia una enemistat manifesta contra ell per part dels jutges. Parramon considerava que no se li havia notificat expressament per part dels nuncis adduint que com li entreguen moltes notificacions com a advocat sabien perfectament on té el domicili.
Petició rebutjada
La recusació als jutges per enemistat manifesta basada se centra en què “eren coneixedors que (Parramon) havia presentat en contra seva (dels jutges) dues demandes civils en reclamació de quantitat arran d’uns danys i perjudicis causats a la seva persona i a uns altres clients seus, així com altres procediments sancionadors davant el Consell Superior de la Justícia per la comissió de faltes greus i molt greus en l’exercici de la potestat jurisdiccional”. El procediment de recusació no es va admetre per no haver pagat la taxa judicial.
En referència a les queixes contra els nuncis Parramon la resposta va ser la següent. L’advocat “va assenyalar en l’encapçalament de la seva demanda un únic domicili en el carrer XXX (cèntric) d’Andorra la Vella i el Servei de Nuncis va intentar practicar la notificació de la referida providència en aquest domicili amb resultat infructuós. No havent estat localitzat en el domicili indicat per la pròpia part, es va iniciar un procés de recerca constatant-se que el seu domicili particular es trobava, d’acord amb el que consta en els registres oficials, a XXXX (Sant Julià de Lòria). Si bé, d’acord amb les indagacions realitzades, es pogué asseverar que el mateix, malgrat encara constar inscrit en la referida adreça, en realitat té radicat el seu domicili a XXX Santa Coloma. Després d’intentar, en primer lloc, la notificació personal en el domicili indicat en l’escrit de demanda i posteriorment en el seu domicili particular que consta en els registres oficials, des del servei de Nuncis es desplaçaren fins a dues ocasions i, en dies diferents, al que seria el seu domicili particular real amb un resultat infructuós. En aquests dos darrers intents es deixà el corresponent avís. Igualment, tal com consta en l’expedient, es trucà diverses vegades al número de telèfon que consta com a propi del Sr. Parramon en els registres, concretament el xxxxx, sense obtenir cap resultat. Per tant, contràriament al que s’exposa en l’escrit presentat el 27 de febrer del 2024, l’intent de notificació de la referida resolució es realitzà, entre d’altres, al domicili particular del Sr. Parramon, malgrat el mateix ni tan sols és el que el propi interessat fa constar en els registres oficials”.
Es considera que “la notificació es va realitzar correctament i d’acord amb els requisits establerts. Es van esgotar més que raonablement les vies legalment previstes per garantir l’efectivitat de la comunicació, incloent-hi la investigació tant del domicili professional com del domicili personal registral i del domicili personal real de la part interessada, procurant-se la notificació als tres llocs i fins i tot trucant-lo en diverses ocasions al telèfon que consta com a propi”.
No ha seguit el procés adequat
Després de més de quatre anys, l’afer va acabar amb un recurs d’empara de Parramon al Tribunal Constitucional que no s’ha admès a tràmit en considerar-se que l’advocat no ha seguit la via adequada. És a dir, Parramon ha presentat la petició d’empara “contra l’aute del batlle del 17 de desembre del 2025, mitjançant el qual s’arxivava, amb caràcter definitiu, la petició de suspensió de pagaments i fallida de la societat Soho Chic, SL formulada el 23 de setembre del 2021”. L’advocat, però “admet que no ha formulat cap recurs d’apel·lació contra l’aute esmentat” i, per tant, no ha seguit tot el procés que ha d’acabar amb què quan tomben el recurs en el Tribunal Superior es pot presentar l’empara.
El TC dictamina “la inadmissió a tràmit d’aquest recurs d’empara per manca d’esgotament de les vies de recurs ordinàries sent inviable, per consegüent, l’examen de tots els greuges al·legats en ell. I quant a la qüestió relativa a la imparcialitat dels magistrats de la Sala Civil, escau també afegir que la societat recurrent no va impugnar, en temps útil, la desestimació del recurs corresponent”.