Un agent de policia va injuriar i amenaçar el germà, també policia, de l’exministre Jordi Gallardo quan aquest desenvolupava les seves funcions. Concretament, segons recull la causa, quan van coincidir en l’aparcament del despatx central li va dir “eh Judas de mierda, eres un Judas, moro de mierda, negre, vete a Melilla con tus amigos moros, te voy a matar moro cabrón” mentre feia el gest de passar-se el dit polze pel coll, reptant-lo a l’ensems a baixar a la frontera dient-li que l’apallissaria mentre es donava un cop de puny a l’altra mà”. El germà de Gallardo va respondre demanant que s’aturés. Però va continuar cridant-li: “te vas a enterar” mentre marxava del lloc. Amb anterioritat a aquests fets, ja l’havia increpat dient-li “tu padre es un moro de mierda que ha nacido en Melilla”.
Va ser condemnat el 2023 com a autor responsable dels delictes major de discriminació per injúria pública d’una persona per raó del seu origen, i menor d’amenaces no condicionals a divuit mesos de presó condicional.
El condemnat va recórrer indicant que els fets “van tenir lloc al garatge de la policia, en un recinte privat, fora del servei de l’agent, i en un ambient en què ambdós implicats s’havien insultat de forma recíproca, com una juguesca al llarg dels anys, sense que mai l’administració fes res per evitar-ho. El mateix dia va demanar disculpes a l’altre agent, el que denotava que en el seu fur intern no hi havia intenció de ferir sinó d’escridassar estúpidament i inoportunament”.
Govern havia obert un expedient per falta greu contra l’acusat i va acabar fixant el seu acomiadament del cos i la prohibició d’optar durant sis mesos a càrrecs en l’administració central.
Guanya el recurs
L’agent va guanyar el recurs en primera instància contra l’expulsió i també en segona. Per tant, l’expulsió queda anul·lada. L’argument és que “la sanció administrativa d’expulsió irrevocable del cos policial té efectes més greus que la penal, desbordant els límits de la proporcionalitat admesos, en no estar degudament justificada”.
S’apunta que “tant el subjecte actiu com el subjecte passiu eren agents del mateix Cos de Policia, en una relació horitzontal, sense que constés cap mena de superioritat jeràrquica ni d’abús d’autoritat. Tampoc es va acreditar que la conducta hagués estat dirigida contra ciutadans o tercers externs, sinó que es va produir en un entorn intern i restringit, en presència de companys del servei i en un context interpersonal conflictual. Aquestes circumstàncies no només fonamenten la decisió judicial de no imposar la inhabilitació, sinó que són especialment rellevants a l’hora de valorar la proporcionalitat de la resposta disciplinària posterior, que -malgrat tot- ha estat molt més greu i aflictiva que la pena penal suspesa.”
I s’afegeix que “el fet que la comissió d’un delicte estigui tipificada com a falta molt greu dins del règim disciplinari no pot comportar, per si sol, una automatització en l’aplicació de la sanció més severa prevista legalment, com és l’acomiadament. La qualificació jurídica de la conducta com a delicte no eximeix l’Administració de dur a terme una valoració individualitzada, ponderada i ajustada a les circumstàncies concurrents, especialment quan els fets han estat ja coneguts i valorats pel poder judicial en una sentència ferma. En cas contrari, es desnaturalitza la finalitat garantida del règim sancionador administratiu, i es corre el risc que actuï com a mecanisme de duplicitat punitiva sense la necessària modulació exigida pel Conveni Europeu de Drets Humans”.