La fiscalia ha intentat que tornin a jutjar una advocada per un intent de xantatge de 200.000 € a un abusador

El Tribunal Constitucional ha rebutjat reprendre un cas en què ni la lletrada ni l'advocat del condemnat han volgut explicar la reunió on suposadament es va proposar el xantatge

Entrada de la Seu de la Justícia.

Entrada de la Seu de la Justícia. Foto: Arxiu.

El Tribunal de Corts i el Tribunal Superior van absoldre la mare d’una menor que suposadament havia patit abusos i la seva advocada A.S.A. d’un presumpte delicte de xantatge. Les acusacions contra les dues dones provenien d’una reunió entre l’advocada i el lletrat de l’abusador on teòricament li haurien demanat 200.000 euros per deixar passar els fets.

La nit de Reis del 2016 a Encamp un familiar de la nena li hauria fet uns tocaments per sota de la samarreta. L’home acusat va portar a la Justícia l’acusació que havien tardat molt a denunciar-lo perquè l’havien intentat fer xantatge. La mare de la nena i l’advocada haurien demanat 200.000 euros, la meitat per a cadascuna, a canvi de no denunciar-lo. L’acusació particular va demanar dos anys de presó per a la mare, un ferm i un condicional. Per a l’advocada va demanar sis mesos de presó condicional i inhabilitació per exercir de lletrada.

Els advocats no parlen

El Tribunal Superior va determinar que “no hi havia cap prova directa sobre els fets objecte de l’acusació, atès que les dues úniques persones presents en la reunió en què presumptament es va tractar la informació relativa al pagament de 200.000,00 € a canvi de no denunciar els tocaments sexuals soferts per la filla de la clienta, no van declarar, acollint-se al deure del seu secret professional”.

Es manté la sentència

El Tribunal Constitucional ha validat la sentència absolutòria. Es considera que va ser correcta la interpretació respecte a que les declaracions del denunciant i de la seva esposa són les d’uns testimonis de referència que tenen un valor limitat. Avala que els fets objecte d’acusació no es podien considerar provats.

Es conclou que en les sentències es “va valorar de forma lògica i raonable les proves per arribar a la també raonable conclusió que d’aquestes no es podia considerar provat amb la seguretat necessària que en aquella reunió l’advocada exigís el pagament de 200.000,00 € per no denunciar uns abusos sexuals, ja que no es podien descartar altres possibles continguts com la negociació de la responsabilitat civil derivada del delicte i la forma d’acabar amb els comentaris difamatoris sobre la menor que tant havien desestabilitzat a la mare i a la filla”.

Exit mobile version