El TC manté els 3 anys de presó i 5 d’expulsió al jove de la marihuana medicinal

El resident espanyol Adrián Valladolid va ser condemnat per la introducció de mig quilogram de marihuana medicinal a Andorra que utilitzava perquè pateix epilèpsia. La pena va ser de 3 anys de presó, dels quals 12 mesos ferms i la resta condicional, amb un termini de suspensió de la pena de 4 anys, multa de 500€, i expulsió del Principat per un període de 5 anys. Valladolid va portar el cas al Tribunal Constitucional que ha mantingut la condemna rebutjant el seu recurs d’empara.

Valladolid exposava que va adquirir el producte per internet a una empresa de La Seu d’Urgell perquè estava d’oferta, però que en altres ocasions l’havia adquirit a Andorra on es venia obertament, atès que li anava bé pel seu problema de salut. Exposa que la flor del CBD industrial, no és com la flor de la marihuana. Es cultiva de forma legal tant a Espanya, com a la resta d’Europa, i l’ús de la planta, de moment, és industrial, no apte pel consum humà. A Andorra es va fer un estudi fa uns anys per cultivar aquesta planta al país, com a alternativa al tabac.

Proves

També indica que el CBD requisat va ser analitzat pel Laboratori Echevarne d’Andorra, on s’analitzen les mostres de marihuana i altres productes que el Servei de Policia hi deriva; el resultat de l’anàlisi va ser que contenia únicament un 0,3% de THC, que és la substància psicotròpica. El mateix laboratori va informar que la marihuana conté entre un 8% i un 25% de THC, i que un percentatge tan baix no podia tenir un efecte psicotròpic que alterés l’estat de la consciència, ni podia perjudicar la salut de les persones.

Després de la seva detenció i que el cas sortís a diversos mitjans de comunicació, es va produir una gran alarma social per la inseguretat jurídica que produïa el fet que un ciutadà pogués estar adquirint productes com aquell requisat a diverses botigues d’Andorra, i la confusió originada va provocar, d’una banda, que es fes un registre a diversos comerços, retirant productes que contenien CBD que es consideraven il·legals (vàpers, olis, etc), i s’obrissin diligències contra els propietaris d’aquests comerços; i, d’altra banda, que s’hagués d’emetre una circular a través dels mitjans de comunicació per advertir als ciutadans de la prohibició absoluta d’adquirir i de consumir flors de CBD, ni que fos en botigues obertes al públic, ja que la cap d’Àrea de Salut Pública, interpretava que, segons el Conveni de Nova York, tota flor de la planta de cànnabis s’havia de considerar droga a efectes penals.

14 mesos a la presó

 En qualsevol cas, precisa que ha estat 14 mesos a la presó de forma preventiva (425 dies), des del moment de la detenció i fins que se’l va deixar en llibertat provisional i finalment condemnat, mantenint-se la qualificació de tràfic de droga en gran quantitat, i rebaixant-se la pena al mínim de 3 anys de presó, dels quals 12 mesos ferms i 5 anys d’expulsió del territori nacional i una multa de 500,00 €. S’ha quedat sense feina, ha hagut d’abandonar el país i el seu domicili sense que es tingués en compte que tenia parella estable des de feia temps i endemés, amb les conseqüències futures que tindrà l’expulsió a efectes de renovació del permís de residència.

Pel que fa al fons, en primer terme, el recurrent exposa que s’han vulnerat els seus drets a la defensa i a la imparcialitat judicial, cita diferents moments de la gravació del judici oral en què, segons el seu parer, la presidenta del Tribunal de Corts va impedir la pràctica directa de proves en el seu benefici i la llibertat dels testimonis de contestar allò que consideressin convenient. Així mateix, com ressurt de la visualització de la vista en els minuts que es referencien, es pot constatar de forma manifesta que el Tribunal de Corts es va posicionar clarament a favor de la part acusadora durant tota la vista, permetent al Ministeri Fiscal que intervingués constantment i que evités la testifical que se sol·licitava, vulnerant el dret a la imparcialitat judicial.

Arguments de la Sala Penal

La Sala Penal exposa per oposar-se al recurs al TC que el  va valorar els indicis següents per concloure que la droga requisada anava destinada al tràfic: el fet que la droga anés amagada en una cavitat del maleter del vehicle sota diverses bosses, així com les declaracions inversemblants del recurrent en l’acte de la vista oral; tot i que el recurrent pateix epilèpsia, no ha provat que se li hagi prescrit cànnabis amb finalitats terapèutiques, ans al contrari, si bé estava estabilitzat des de feia més d’un any se li va recomanar precisament que no consumís tòxics, havent donat positiu en cànnabis a l’analítica realitzada; diversos experts van declarar que pel que fa a l’epilèpsia els tractaments amb CBD estan encara en prova; tot i admetre el seu consum propi, la quantitat requisada s’ha de considerar excessiva per a un any, encara que consumeixi diàriament, ja que no ha pogut precisar la quantitat que consumeix, sobretot si es té en compte que és un producte que perd les seves propietats amb el pas del temps.

Així mateix, s’afegeix que la quantitat en qüestió té un valor de 500,00 € i que es desprèn de les actuacions que el recurrent no té recursos suficients, atès que la seva mare va declarar que l’havia d’ajudar sovint.

Altrament, en el domicili del recurrent no es van trobar estris ni quantitats rellevants d’efectiu, tot i que el gos ensinistrat va marcar la nevera, on segons el recurrent mateix tenia 200 grams del mateix producte; probablement, perquè la companya del recurrent va ser avisada de la detenció abans de la perquisició.

Quantitat de CDB

El Tribunal Constitucional conclou que la gran quantitat de droga tòxica confiscada resultava incompatible amb una destinació pel consum propi; que el recurrent ni tan sols havia precisat la quantitat de consum diària; que era poc creïble adquirir el producte confiscat per garantir-se’n el consum per a un any, quan resultava que el producte perdia propietats amb el pas del temps i que es desplaçava amb regularitat a Espanya per visitar la seva mare, la qual regentava un comerç destinat a la venda de productes amb CBD; que la mare havia declarat que molt sovint havia d’ajudar el seu fill, ja que aquest tenia pocs recursos econòmics, raó per la qual no era versemblant que destinés una suma important (500,00 €) per adquirir tot el producte en una sola vegada; i, que el recurrent s’havia negat inicialment a l’escorcoll del seu domicili i a autoritzar el control del seu telèfon mòbil.

La jurisdicció penal va concloure també que: a) cap facultatiu no havia prescrit mai cànnabis al recurrent amb finalitats terapèutiques; b) la droga estava amagada en la cavitat del maleter del seu vehicle destinada a la roda de recanvi, sota diverses bosses. Aquest concurs de proves i d’arguments “és suficient per desvirtuar la presumpció d’innocència. Per tots aquests motius, el recurs d’empara ha de ser desestimat íntegrament”.