Una dona colombiana tenia una autorització temporal per residir a Andorra. El permís no va ser renovat, però no va marxar del país. Va ser citada per la policia i es va engegar un procediment contra ella que va acabar amb una ordre d’expulsió.
La dona continuava movent-se pel Principat, tot i que no ha quedat clar si vivia regularment o venia i marxava, fins que va ser aturada un dia per la policia. L’endemà que se li notifiqués l’ordre d’expulsió, la dona es va casar amb un resident. La petició de la cerimònia es va fer al comú el mateix dia de l’enllaç. Va demanar el reagrupament per matrimoni de forma immediata i que s’aturés l’expulsió.
Reagrupament tombat
La Justícia va tombar la petició de reagrupament perquè la recerca policial va revelar que no tenia cap vincle real amb l’home amb el qual s’havia casat. No hi havia relació prèvia i es va considerar demostrat que el matrimoni tenia per objectiu que la dona obtingués els papers de residència a Andorra.
El rebuig al reagrupament es basa en el fet que “en el moment que va contraure matrimoni ja s’havia acordat la seva expulsió del Principat, ordre que va incomplir, i, a més, el matrimoni es va celebrar amb l’únic objectiu d’aconseguir la seva regularització (…) el seu matrimoni és de conveniència; no conviu amb el seu espòs; i no ha acreditat cap mena d’arrelament familiar, social o laboral al país, circumstàncies que justifiquen la proporcionalitat del temps d’expulsió”.
Sense antecedents
La dona es defensava dient que no hi havia cap prova respecte que s’hagués saltat l’ordre d’expulsió excepte el dia que fou controlada. Al·legava que té una situació complicada si ha de tornar a Colòmbia. Recordava que “en altres casos d’expulsió es tractava de persones que havien comès delictes greus” i sol·licitava que l’expulsió “sigui substituïda per un advertiment.”
El Tribunal Superior va mantenir l’expulsió de cinc anys, tant perquè la dona ja ha incomplert una de dos anys prèvia i perquè ha simulat un matrimoni per obtenir els papers i esquivar fraudulentament l’expulsió. La dona va portar la reclamació al Tribunal Constitucional.
Decisió favorable
La dona havia reclamat que l’expulsió no fos de cinc anys sinó només una amonestació perquè ella, a diferència del que manté Govern i la fiscalia, no és cap perill per a la seguretat del país. I instava que si la decisió final era expulsar-la, el termini ni pot ser superior a dos anys. El Tribunal Constitucional li ha donat la raó i ha anul·lat l’expulsió. El cas ha de tornar al Tribunal Superior perquè el torni a jutjar. La sentència del TC recull que no es pot aplicar de forma genèrica que algú és un ‘risc’ per al país i expulsar-lo per cinc anys. “En aquest sentit, la decisió recorreguda en aquest punt concret de la durada de la mesura no està degudament motivada i fonamentada en Dret i ha de ser anul·lada, corresponent a la Sala Administrativa dictar una nova resolució en què mantenint la mesura d’expulsió i sense que en cap cas pugui excedir dels 5 anys, fixi la durada de l’expulsió atenent només les consideracions anteriors”. Per tant, la dona acabarà expulsada, però amb un termini inferior al que va ser fixat anteriorment.
