Fernando Júlio Vasconcelos Alegria. Julio Alegria. Aquest és el nom del treballador portuguès, originari de Trofa do Vouga, que va ser tractat com un esclau durant 12 anys en una explotació agrícola i plantació de tabac d’Auvinyà. Treballava de les sis del matí a les vuit del vespre fent 84 hores setmanals. Hi havia dies que feia 15 o 16 hores. L’obligaven a quedar-se, allotjat en condicions infrahumanes, perquè com no tenia papers l’amenaçaven amb que aniria a la presó per il·legal. Segons va explicar Vasconcelos a la premsa portuguesa dormia en capsa de cartó. Explica que a l’hivern, amb les gelades, “obrien la finestra a primera hora del matí i la deixaven oberta tot el dia. Quan arribava, el terra de la meva habitació estava cobert de gel. Dormia amb la roba que duia posada, sota una manta que no era de plomes, com les que feien servir els senyors del primer pis”.
A Júlio li donaven pa dur per menjar que estovava amb un got d’aigua. Incideix en el fet que “m’insultaven des del matí fins a la nit. Vaig treballar com un animal”. Respecte a l’amo, comenta que “en David és una persona molt violenta. No em va pegar, no és això. Em va tractar amb menyspreu. Em va humiliar davant d’altres persones”. Mentre que la patrona, “era molt pitjor que ell” i quan el treballador li va dir que volia marxar, la dona li va contestar: “Mira, no tens papers, home! Estigues tranquil perquè corres el risc d’anar a la presó”. Cobrava els 1.300 euros al mes sense vacances i la festa setmanal eren unes hores el diumenge.
Condemna i discussió pels terminis
Júlio va caure per un barranc quan guiava unes cabres i es va trencar diferents ossos. Com va haver de ser ingressat a l’hospital tota la història va quedar revelada. L’afer va acabar als tribunals i el masover d’Aubinyà va ser condemnat a pagar 336.394 per abús laboral. I a dos mesos d’arrest domiciliari.
L’amo va demanar pagar fraccionadament la multa indicant que no tenia aquesta quantitat. Al·legava que l’explotació agrícola és deficitària. La Batlia li va acceptar fixant un pagament mensual de 1.500 euros. Tant el propietari com la defensa del treballador van recórrer. El primer demanava pagar només 700 euros mensuals. Per a l’empleat havien de ser 2.950. Criticava tant la proposta de l’amo, recordant que pagant 700 tardaria 41 anys a abonar l’import total, i la decisió de la Batllia perquè amb 1.500 euros estarà 19 anys per pagar. I afegia que quan el propietari es jubili podrà dir que cobra menys i per tant aconseguir una reducció de l’import mensual o directament que deixi de pagar. En aquest supòsit dels 700 euros, segons la lletrada del portuguès, només pagarà e, 25% de la condemna perquè quan el patró arribi a la jubilació instarà a que cobra molt menys i deixarà de pagar.
El masover reclamava que els 1.500 euros mensuals són inassumibles perquè s’han de comptabilitzar les despeses de l’explotació agrícola, les familiars i que té un fill a càrrec i la dona cobrant una pensió d’invalidesa.
El Tribunal Superior ha rebutjat els dos recursos i el pagament mensual serà de 1.500 euros.
I el nom d’aquest “amo”??