El conflicte laboral a Coopalsa, que durant mesos ha tingut en tensió treballadors i direcció, ha arribat ara a la màxima instància judicial del país. El Tribunal Constitucional d’Andorra ha declarat que els articles 6.1 i 6.2 de la Llei 33/2018, que imposaven un arbitratge obligatori amb laude de compliment forçós, vulneren el dret d’accés a la jurisdicció establert per la Constitució.
Es tracta d’una decisió que sacseja la manera com es resolen els conflictes col·lectius laborals a Andorra, obrint un debat sobre els límits entre negociació col·lectiva, intervenció administrativa i poder judicial.
Antecedents
El cas va començar el 13 de desembre del 2024, quan el Comitè d’Empresa i els treballadors de la UTE Coopalsa van sol·licitar formalment la intervenció de l’Administració davant un conflicte col·lectiu derivat de la modificació unilateral dels horaris laborals. La situació havia generat malestar entre els conductors, que veien reduïdes les seves condicions de treball i la flexibilitat en els torns.
L’arbitratge designat pel Departament d’Ocupació i Treball va culminar el 22 de gener del 2025 amb un laude que obligava l’empresa a restablir la jornada laboral de 40 hores setmanals i els horaris previs a novembre de 2024. Tot i això, la UTE Coopalsa va impugnar el laude, adduint vulneració de drets fonamentals i inconstitucionalitat de la norma que obligava a sotmetre’s a aquest arbitratge.
Vulneració dels drets dels treballadors
El Tribunal Superior de Justícia, que va rebre la demanda, va plantejar al Tribunal Constitucional la qüestió de la compatibilitat dels articles 6.1 i 6.2 de la Llei 33/2018 amb la Constitució. La Sala Civil argumentava que l’obligació de sotmetre’s a un laude imposat per un àrbitre designat per l’administració podia vulnerar el dret dels treballadors a la negociació col·lectiva i el dret a accedir als tribunals ordinaris.
Segons la Sala, es creava un arbitratge forçós que sostreia el fons del conflicte a la jurisdicció ordinària, posant en qüestió la separació de poders i la reserva de la funció judicial exclusiva als tribunals.
Límits a l’accés a la justícia
Els arguments de la UTE Coopalsa i del Ministeri Fiscal coincidien en gran part amb els plantejaments de la Sala Civil: l’arbitratge obligatori limitava de manera desproporcionada l’accés a la justícia i no respectava les garanties de revisió judicial, tot i reconèixer que l’arbitratge voluntari i els procediments alternatius poden ser compatibles amb la Constitució si es respecten les condicions i imparcialitat establertes.
Per contra, la Sindicatura General i el Comitè d’Empresa defensaven la constitucionalitat de l’arbitratge obligatori, argumentant que garantia la continuïtat dels serveis essencials, permetia una resolució àgil i controlada del conflicte i no eliminava completament la possibilitat de recórrer per vicis de procediment. Segons aquesta interpretació, l’arbitratge funcionava com a equivalent jurisdiccional sense vulnerar els drets constitucionals fonamentals.
Condemnats a presó tres homes que van viatjar de Tarragona a la Val d’Aran per traficar amb MDMA
L'Audiència de Lleida ha condemnat tres homes a quatre anys de presó per un delicte de tràfic de drogues a...
Sentència del TC
El Tribunal Constitucional, en la seva sentència del 13 de març de 2026, ha resolt que els articles impugnats són inconstitucionals en la part que imposa l’arbitratge obligatori amb laude de compliment forçós per a modificacions col·lectives de les condicions laborals.
La resolució subratlla que l’obligació de sotmetre’s a aquest procediment restringeix injustificadament l’accés a la jurisdicció ordinària, sense una finalitat legítima suficient ni proporcionalitat en la limitació del dret. En canvi, la previsió legal que permet derivar a la jurisdicció ordinària conflictes sobre interpretació de normes, convenis o acords es manté constitucional.
