La creadora de contingut Andrea Garte ha explicat a les xarxes que el comú d’Andorra la Vella li ha imposat una sanció de 2.000 euros per haver instal·lat, sense autorització, una terrassa al local Balenzen, que gestiona amb Abril Cols. Segons relata, el muntatge es va produir per confusió interna entre els equips del matí i de la tarda i només va estar operatiu durant pocs minuts. Garte assegura que desconeixia que la terrassa s’havia col·locat i que, tenint en compte la forta pluja d’aquell dia, no hauria imaginat que fos muntada. La influencer assegura entre llàgrimes que la sanció de 2.000 euros és l’import màxim previst —el mínim és de 200— i interpreta que s’ha imposat “amb mala fe”.
@andreagarte Multa -2000€ en @balanzen ♬ sonido original – andreagarte












Influencers… parasits, venedors de crece pelo per tontos.
Quina pena més gran. Us pensàveu que podríeu venir al nostre país a fer el que us sortís de la figa perquè teniu diners? A pagar i a plorar a la plorería. I a més fotent-li la culpa als esclaus malpagats que hi treballen. Sou el pus d’una societat que s’està podrint. Ma dura amb tota aquest púrria que vene a acabar de destrossar el país.
Veritablement són la imatge viva de la incompetència: xanxullers amb més sort que seny. La vida els ha regalat els calés, però la capacitat no els l’ha donada a ningú.
La paradoxa és grotesca: presumir de pis de 2 milions per acabar fregant esquenes amb veïns que desprecien. Si el diner no és obstacle, ¿per què no un xalet? Allà no hauries de suportar sorolls d’altres ni amagar la teva pròpia prepotència. Allà seria el teu regne.
I després, els escàndols: les terrasses, els llavis… Potorro. La mateixa pel·lícula repetida. Quina galeria de personatges heu importat al poder: ex caps de govern, ministres, exministres… Tots ballant al mateix compàs.
Tots esteu tallats per la mateixa motlla: l’elit dels impresentables. I cal dir-ho ben clar: no és qüestió d’una legislatura, ja n’van tres. Des del 2012, esteu teixint la decadència d’aquest país, i la ferida, amb els anys, no fa més que sagnar.
Conclusió: On som i cap on anem?
Avui vivim immersos en un model econòmic que premia l’aparença sobre la substància, el xivarri sobre la innovació. Hem canviat les fàbriques per influencers, la recerca per reels, i el prestigi acadèmic pels likes.
Som en una societat que celebra youtubers milionaris mentre enguixa els tècnics i inventors. Construïm torres de veïns luxoses, però no som capaços de crear una indústria tecnològica sòlida. I ens preguntem per què els joves volen ser tiktokers i no enginyers.
Si no canviem el xip, anem directes cap a una economia buida, sense fonaments, on el valor el marquen les visites i no la qualitat. On el país es converteixi en el decorat d’un show que ningú no mira ja.
Hem de triar: seguir alimentant aquesta farsa o tornar a creure en allò que realment construeix futur: la tecnologia, la innovació i el coneixement. Abans que sigui massa tard.