“Voy a estar fuera 1 año y no quiero perder el piso, por eso alquilo el piso con la posibilidad de ir a dormir alguna noche este proximo año”.
La situació del mercat de l’habitatge a Andorra continua generant fórmules de lloguer cada vegada més insòlites. Un anunci d’un pis situat a la carretera d’Anyós n’és un nou exemple. La persona que actualment ocupa l’habitatge explica que marxarà fora del país durant un any, però que no vol perdre el pis.
Lloga les habitacions a 1.200 euros al mes. Es un segon sense ascensor. Aquí explica tant les característiques de l’habitatge com de l’habitació.
La particularitat de l’oferta és que qui publica l’anunci vol mantenir el vincle amb l’habitatge durant tot aquest període. Segons explica textualment, estarà fora un any i no vol perdre el pis, motiu pel qual el posa a disposició d’una altra persona, però reservant-se drets.
Els habitatges de lloguer, un actiu difícil de deixar escapar a Andorra
L’anunci reflecteix fins a quin punt disposar d’un habitatge de lloguer s’ha convertit en un actiu difícil de deixar escapar a Andorra. La voluntat de conservar el pis, malgrat passar un any fora, apunta al temor que, en tornar al país, sigui impossible trobar un altre habitatge en condicions similars o a un preu assumible.
Habitacions a 850 euros amb bany compartit: el nou negoci que creix a Andorra
La crisi de l’habitatge a Andorra està provocant un efecte col·lateral cada vegada més visible: l’auge del mercat d’habitacions de...
La proposta també evidencia l’aparició d’un mercat paral·lel de relloguers i acords entre particulars, sovint amb condicions poc habituals. En aquest cas, la persona que accepti l’oferta pagaria 1.200 euros mensuals per viure al pis, però hauria d’assumir que l’actual ocupant podria tornar-hi puntualment per passar-hi alguna nit.
Més enllà d’aquest cas concret, la situació és simptomàtica de la pressió que pateix el mercat immobiliari andorrà. Deixar un pis de lloguer pot significar no trobar-ne cap altre quan es vol tornar, especialment si es disposa d’un contracte amb un preu inferior al que es demana actualment al mercat.
La por a “perdre el pis”
Aquesta por a “perdre el pis” està transformant la manera com alguns residents gestionen els seus habitatges quan marxen temporalment del país. En lloc de rescindir el contracte, opten per buscar terceres persones que n’assumeixin el cost durant la seva absència, intentant conservar al mateix temps la possibilitat de recuperar-lo en el futur.
El cas del pis de la carretera d’Anyós resumeix així una de les conseqüències més singulars de la crisi de l’habitatge: un mercat tan tensionat que alguns llogaters prefereixen rellogar durant un any abans que renunciar a un pis que temen no poder substituir quan tornin a Andorra.