El cas sembla tret d’una pel·lícula de Hollywood, però a escala minúscula. Dos coneguts es troben al costat del bar Juventus perquè un li deu a l’altre vint euros. Suposadament, van anar a casa de la ‘víctima’ al carrer Sant Esteve d’Andorra la Vella. Dins de l’ascensor, l’agressor, de nacionalitat colombiana i actualment a la presó per altres delictes, li va donar un cop de cap a l’altre jove, li va fer una clau i li va trencar els ossos del nas. La víctima va anar a Urgències i va denunciar els fets.
Es va processar a l’agressor. Però al judici arriba la petita trama de Hollywood. L’acusat diu que havia vist a l’altre noi aquell mateix dia, però abans dels suposats fets. I que llavors ja portava unes tiretes al nas que s’hauria fet en una caiguda de monopatí. Assegura que la víctima mai va anar al Juventus i que, per tant, no va estar a l’ascensor on suposadament va tenir lloc l’agressió. Reconeix que va contactar el jove a través d’una xarxa social per demanar-li que retirés la denúncia perquè era falsa.
Les declaracions de la víctima són impagables. Explica que quan van anar a casa seva “van discutir a l’ascensor i que ell es va enfadar molt; que va exagerar bastant en aquell moment perquè estava enrabiat, afirmant que hi va haver una empenta però res de greu, i que arran del forceig no va anar a urgències”. Quan el fiscal li pregunta per la seva visita a Urgències, del mateix dia de l’agressió, on li van diagnosticar el trencament dels ossos del nas, llavors explica que
no va ser per aquest motiu. Que la ferida “era conseqüència d’una caiguda fent skate (…) que va anar a urgències al voltant de les 21 h on no li van fer cap cura”. I culmina dient que l’acusat mai el va contactar per retirar la denúncia i que ‘no recordava’ la seva declaració davant seu judicial on havia explicat els fets. Que ell només volia retirar la denúncia.
I com a les pel·lícules, encara que el fiscal deixa clar la por que té la víctima de l’acusat i que per això ha canviat la història i les absolutes contradiccions de tot plegat, es decreta l’absolució. L’únic que importa és el que es declara en la vista sense cap afectació si la víctima està o no coaccionada per la por a les represàlies de l’agressor.
