La comptable d’una empresa va demanar a un dels dos socis per una despesa de 17.400 euros en la targeta de crèdit de la companyia. L’home assegura que ell no els ha fet i manifesta que és un frau. Es desplaça a la policia i posa una denúncia. També es dirigeix al banc on demana que se li retornin els diners, però l’entitat es nega perquè la recerca indica que la targeta no ha estat usada de forma fraudulenta. Va acabar tornant els diners a l’empresa, però va ser acusat i processat per l’intent d’estafa que havia fet en intentar recuperar amb enganys uns diners que havia gastat, a més de la falsa denúncia a la policia.
Davant de la policia i el banc havia afirmat que en el balanç de la seva targeta s’havien fet 22 càrrecs durant tres dies per valor de 3.700 euros. Deia que els càrrecs s’havien fet en establiments de Gibraltar i Londres i ni ell ni el seu soci havien estat en aquestes ciutats. Posteriorment, l’home va fer un complement de denúncia on deia que uns dies després es reflectien despeses per valor de 13.740 euros que tampoc corresponien a cap despesa real.
Es va demostrar que la versió era mentida. Els càrrecs havien estat efectuats pel propi denunciant, en una plataforma de jocs i apostes on line amb domicili social a Gibraltar, mitjançant la targeta de crèdit. L’home ha estat condemnat a un delicte major d’estafa qualificada amb perjudici superior a 6.000€, en grau de temptativa, a catorze mesos de presó condicional, amb un termini de suspensió de la condemna de quatre anys. Se li aplica però la reducció de sis mesos per un indult dels Coprínceps.
